banda3

Accessory
Etimologia: probablement del gòt. bandwo ‘estendard’, amb canvi de significat en ‘grup o tropa sota un estendard’, o potser, com ban1, d’origen preromà, reforçat amb una aportació germànica 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. Companyia d’homes, sovint armats, reunits a un fi.
  2. Partit, facció.
  3. Grup d’individus, colla. Banda juvenil.
  4. antropologia Agrupació humana, pròpia de les societats de caçadors recol·lectors i caracteritzada per l’igualitarisme, el lideratge formal i el parentiu bilateral, que constitueix el nivell d’integració sociocultural menys complex.
  5. música
    1. Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
    2. Antigament (segle XVII), conjunt instrumental de corda i arc.
    3. Al segle XVIII, ratllat de quatre línies on era escrit el cant pla.


  6. Vegeu també:
    banda1
    banda2