■ banda2

Etimologia: probablement del mateix origen que banda1
    femení
    1. Cadascun dels dos costats d’un carrer, d’un riu, d’un vaixell, etc.
    2. esports Cadascun dels costats, definits reglamentàriament, que limiten un terreny de joc o una pista esportiva.
    3. marina, marítim Cadascuna de les dues meitats simètriques en què és dividida una embarcació pel seu pla diametral, anomenades banda de babord i banda d’estribord.
    4. a banda i banda A tots dos costats.
    5. anar a la banda marina, marítim Inclinar-se el vaixell a un costat.
    1. Costat, part. La banda de darrere de l’auto.
    2. a banda A part.
    3. agafar (algú) de (o a) banda Agafar-lo a part per reprendre’l, passar-hi comptes o parlar-li clarament d’alguna cosa que no convé que els altres sentin.
    4. d’altra banda locució adverbial A més, de més a més.
    5. de (un espai de temps) a aquesta banda locució adverbial A partir d’un moment passat fins ara; de... ençà. És viuda d’un parell d’anys a aquesta banda. D’un quant temps a aquesta banda s’ha encarit molt la benzina.
    6. de banda A part.
    7. de banda a banda De l’un costat a l’altre.
    8. deixar a banda (o de banda) Prescindir, deixar. Sense voler, la deixen sempre de banda. Deixem, ara, a banda tots aquests arguments.
    9. d’una banda a l’altra D’un lloc a l’altre, pertot.
    10. d’una banda... d’altra banda (o de l’altra) (o per una banda... per altra banda [o per l’altra]) locució conjuntiva Introdueix expressions distributives.
    11. estar en banda marina, marítim Estar, un cap, amollat del tot.
  3. Indret, lloc. Com aquell, en trobarem a totes bandes.


    4. Vegeu també:
    banda1
    banda3