■ assentar

Compareu: asseure
Etimologia: del ll. vg. hispànic *adsedentare ‘instal·lar-se, estabilitzar-se’
    verb
  1. transitiu
    1. Posar (alguna cosa) sobre la base, en una posició estable. Assentar una estàtua sobre el pedestal.
    2. construcció Fer els fonaments d’un edifici.
  2. pronominal
    1. Pervenir, una cosa que fa moviment, a una posició estable, a un estat de repòs, d’immobilitat. Com que van enguixar abans que l’edifici s’hagués assentat del tot s’hi ha fet esquerdes.
    2. geografia humana Establir-se permanentment una població en un lloc.
    3. figuradament La democràcia s’ha assentat entre la població.
    4. assentar-se el temps Mudar-se, el temps, de tempestuós, variable, en bo, fix.
    5. assentar-se les barres Cloure’s les barres de manera que no es pot obrir la boca per a engolir res.
    6. assentar-se-li (a algú) el cap Posar seny, posar enteniment.
    7. assentar-se un líquid tèrbol Assolar-se.
  3. transitiu Apuntar, anotar, inscriure, registrar. Assentar una partida en el major. S’han assentat a una mona que rifaran demà.
  4. transitiu indústria de pintura i vernissos Posar qualsevol pasta pictòrica o qualsevol color damunt un suport (superfície preparada per a pintar) mitjançant un pinzell, una espàtula, un rodet, etc.
  5. assentar l’erada agricultura Col·locar l’erada en forma circular disposant les garbes d’arròs entorn d’una de central.
  6. assentar-se bé (o malament) alguna cosa
    1. Fer o no fer profit al cos alguna cosa.
    2. figuradament Aquella ordre se li assentà malament.