Es mostren 3 resultats
■
aspre1
■
aspre1
masculí Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres o plantes enfiladisses Vegeu també aspre 2 aspre 3
aspre2
<title type="display">aspre</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: del gr. bizantí áspron, íd., neutre de áspros ‘blanc’, provinent del ll. asper ‘aspre’
aspre2
masculí Moneda d’argent encunyada a Trebisonda pels emperadors de la dinastia Comnè segles XIII-XV Moneda d’argent que circulà a Rodes des del segle XIV, encunyada per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Vegeu també aspre 1 aspre 3
■
aspre3
| aspra
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aspre</title><lbl type="homograph">3</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. asper, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII
Body
- adjectiu Desplaent al tacte pel fet de tenir la superfície plena de desigualtats. Una paret, un teixit, aspres.
- adjectiu Que produeix una sensació anàloga en els altres sentits. Una pruna aspra (al paladar). Un so aspre (a l’orella).
- adjectiu figuradament Rude, difícil, no suau. Una resposta aspra.
- adjectiu botànica Escabre.
- masculí agricultura Camp de secà.
Vegeu també:
aspre1
aspre2
■
aspre3
| aspra
adjectiu Desplaent al tacte pel fet de tenir la superfície plena de desigualtats Una paret, un teixit, aspres adjectiu Que produeix una sensació anàloga en els altres sentits Una pruna aspra al paladar Un so aspre a l’orella adjectiu figuradament Rude, difícil, no suau Una resposta aspra adjectiu botànica Escabre masculí agricultura Camp de secà Vegeu també aspre 1 aspre 2