■ aspre3
| | aspra

Etimologia: del ll. asper, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Desplaent al tacte pel fet de tenir la superfície plena de desigualtats. Una paret, un teixit, aspres.
  2. adjectiu Que produeix una sensació anàloga en els altres sentits. Una pruna aspra (al paladar). Un so aspre (a l’orella).
  3. adjectiu figuradament Rude, difícil, no suau. Una resposta aspra.
  4. adjectiu botànica Escabre.
  5. masculí agricultura Camp de secà.



    6. Vegeu també:
    aspre1
    aspre2