aspre2

Etimologia: del gr. bizantí áspron, íd., neutre de áspros ‘blanc’, provinent del ll. asper ‘aspre’
    masculí
  1. Moneda d’argent encunyada a Trebisonda pels emperadors de la dinastia Comnè (segles XIII-XV).
  2. Moneda d’argent que circulà a Rodes des del segle XIV, encunyada per l’orde de Sant Joan de Jerusalem.



    3. Vegeu també:
    aspre1
    aspre3