Accessory
Partició sil·làbica: ai_xe_car
Etimologia: del ll. exsĭccare ‘assecar’, der. de sĭccus ‘sec’; del significat de ‘eixugar un riu’, desviant-lo amb rescloses, es passà a ‘alçar-ne el nivell’ 1a font: s. XIII
Etimologia: del ll. exsĭccare ‘assecar’, der. de sĭccus ‘sec’; del significat de ‘eixugar un riu’, desviant-lo amb rescloses, es passà a ‘alçar-ne el nivell’ 1a font: s. XIII
Body
-
verb
-
- transitiu Separar (una cosa) d’una altra sobre la qual descansa. Aixecar una llosa. Aixecar una portadora a pols.
- pronominal Aixecar-se el teló. Aixecar-se pols.
-
- transitiu Enlairar.
- pronominal Aixecar-se un globus.
- transitiu Retirar (alguna cosa) d’un lloc aixecant-la’n. Aixecar el cadàver d’una víctima.
- transitiu figuradament Fer cessar, retirar (quelcom que pesa damunt algú, com una pena, un càstig, un impost, una prohibició, etc.). Li han aixecat el càstig. El govern ha aixecat la prohibició de vendre alcohol.
- transitiu Donar per acabada (una reunió). Aixecar la sessió.
-
- transitiu Fer néixer, desvetllar, promoure. Aquell discurs aixecà protestes.
- pronominal Aixecar-se vent.
-
- transitiu Posar dret (qui està ajagut o assegut). El vam aixecar del llit entre tots dos.
- pronominal Posar-se dret qui està ajagut o assegut. Va caure i ja no va poder aixecar-se. A les tres ens aixecàvem de taula.
- pronominal Alçar-se, llevar-se. Aixecar-se a les sis.
- pronominal especialment Un poble, una partida de gent, un grup de militars, etc., revoltar-se, agafar les armes contra l’autoritat, contra un invasor, etc. Els ciutadans es van aixecar contra el mal govern.
-
cinegètica
- transitiu Fer sortir (la caça) del niu, del cau, etc., mitjançant reclams o espantant-la.
- pronominal Va aixecar-se un vol de perdius.
- pronominal Un mercader, un home de negocis, etc., fer bancarrota ocultant o alienant els seus béns per no pagar els creditors.
- pronominal jocs d’entreteniment Un jugador deixar el joc i anar-se’n amb els guanys sense esperar que els perdedors puguin fer la pau.
- aixecar acta Redactar un document a fi que quedi constància d’un fet, d’un acord o d’una manifestació de voluntat.
- aixecar aigua Posar-ne una deu a l’abast de l’home.
- aixecar el setge Retirar les tropes que tenien assetjada una ciutat, una fortalesa, etc.
- aixecar la llebre figuradament Despertar l’atenció sobre un afer fent, així, que d’altres puguin aprofitar-se’n.
- aixecar la veu En una assemblea, una reunió, etc., parlar-hi.
- aixecar-se el dia (o el temps) Asserenar-se un dia que ha començat núvol, plujós, etc.
- aixecar un pla figuradament Prendre sobre el terreny les mesures, etc., necessàries per a traçar-lo.