Es mostren 2 resultats

■ ablatiu1

ablatiu

Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -i, íd. 1a font: s. XIII
    masculí gramàtica
  1. Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc., que denota principalment relacions de procedència (origen, causa, instrument).
  2. ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi.


    3. Vegeu també:
    ablatiu2

■ ablatiu1

masculí gramàtica Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc, que denota principalment relacions de procedència origen, causa, instrument ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi Vegeu també ablatiu 2
Traducció

ablatiu2 | ablativa

ablatiu

Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -a, -um, der. de auferre, ablatum ‘endur-se, treure’
adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.


Vegeu també:
ablatiu1

ablatiu2 | ablativa

adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera Vegeu també ablatiu 1
Traducció