ablatiu2 | ablativa

Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -a, -um, der. de auferre, ablatum ‘endur-se, treure’
adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.


Vegeu també:
ablatiu1