<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat 1a font: s. XIII
Etimologia: del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat 1a font: s. XIII
Body
-
masculí
-
química inorgànica
- [símbol Cu] Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54.
- coure vitri Calcosina.
- botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent.
-
- antigament numismàtica Moneda de poc valor.
- tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners.
Vegeu també:
coure2