■ coure1

Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat 1a font: s. XIII
    masculí
  1. química inorgànica
    1. [símbol Cu] Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54.
    2. coure vitri Calcosina.
  2. botànica Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent.
    1. antigament numismàtica Moneda de poc valor.
    2. tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners.



    4. Vegeu també:
    coure2