■ coure2

Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. vg. cocĕre, ll. cl. coquĕre, íd.
    verb
  1. transitiu [p p cuit -a] alimentació, indústries alimentàries Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.
  2. transitiu [p p cuit -a] Sotmetre porcellana, maons, guix, etc., a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats.
  3. [p p cuit -a] transitiu
    1. Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats. Coure aliments, teules, calç.
    2. figuradament Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor. Les fredorades han cuit les plantes.
  4. [p p cogut -uda] intransitiu figuradament
    1. Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt.
    2. Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa.
    3. Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.
  5. intransitiu [p p cuit -a] Sofrir una transformació una substància sotmesa a l’acció del foc o de la calor. Les mongetes ara couen.
  6. transitiu [p p cuit -a] Digerir, pair. L’estómac cou els aliments.



    7. Vegeu també:
    coure1