Es mostren 88933 resultats

■ xató


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xató</title>

Etimologia: der. de aixetar o aixatar, variant de deixatar, ll. exaptare, negatiu de aptare ‘ajustar’, per tant ‘desajustar, afluixar, desfer’; el mot correspon a un der. en -aó, ll. -atio, -ōnis, ‘acció de deixatar’ uns ingredients que integren la salsa
masculí gastronomia Amanida típica del Baix Penedès i del Garraf feta amb escarola, tonyina i bacallà dessalats i esqueixats, filets de seitó i olives negres i arbequines, que es menja adobada amb una salsa feta amb alls, nyores, ametlles torrades, oli, sal i vinagre.

■ xató

masculí gastronomia Amanida típica del Baix Penedès i del Garraf feta amb escarola, tonyina i bacallà dessalats i esqueixats, filets de seitó i olives negres i arbequines, que es menja adobada amb una salsa feta amb alls, nyores, ametlles torrades, oli, sal i vinagre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xatonada

■ xatonada

femení gastronomia Menjada de xató, que s’acompanya sovint de truita de mongetes seques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xatrac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xatrac</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, aproximació al crit de l’ocell, com el cas de bitxac, bitrac
    masculí ornitologia
  1. Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids (Sterna hirundo), amb les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors d’un gris blanquinós, el pili negre i el bec roig.
  2. xatrac àrtic Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Sterna paradisea), semblant al xatrac, però amb el bec vermell a l’estiu i negrenc a l’hivern.
  3. xatrac becllarg Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Sterna sandvicensis), semblant al xatrac, però amb les plomes del pili allargades i el bec llarg i negre, amb la punta groga.
  4. xatrac gros Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Hydroprogne tschegrava), semblant al xatrac, però amb el bec gruixut i vermell i el pili i el front grisos a l’hivern.
  5. xatrac menut Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Sterna albifrons), semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre o cendrós.
  6. xatrac rosat Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Sterna dougalii), semblant al xatrac, però més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera, propi de les costes atlàntiques europees.

■ xatrac

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids Sterna hirundo , amb les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors d’un gris blanquinós, el pili negre i el bec roig xatrac àrtic Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids Sterna paradisea , semblant al xatrac, però amb el bec vermell a l’estiu i negrenc a l’hivern xatrac becllarg Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids Sterna sandvicensis , semblant al xatrac, però amb les plomes del pili allargades i el bec llarg i negre, amb la punta groga xatrac…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xaturanga


<title type="display">xaturanga</title>

Etimologia: del sànscrit chaturanga, íd.
masculí jocs d’entreteniment Joc de taula indi consistent a fer moure damunt un tauler escacat unes figures que representen un rei, un elefant, un carro de combat i quatre peons. És l’origen tant dels escacs orientals (xinesos i japonesos) com dels europeus.

xaturanga

masculí jocs d’entreteniment Joc de taula indi consistent a fer moure damunt un tauler escacat unes figures que representen un rei, un elefant, un carro de combat i quatre peons És l’origen tant dels escacs orientals xinesos i japonesos com dels europeus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xàtxero

■ xàtxero

masculí dialectal ornitologia Cuereta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xau-xau1

■ xau-xau1

adverbi A poc a poc Així així, ni bé ni malament Com esteu, a casa vostra Xau-xau Vegeu també xau-xau 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xau-xau2

■ xau-xau2

masculí Cant de la guatlla i de la perdiu Xerrameca Vegeu també xau-xau 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xauarma


<title type="display">xauarma</title>

Partició sil·làbica: xa_uar_ma
    masculí gastronomia
  1. Carn marinada, generalment de be, que hom cou en un ast vertical giratori, i que és servida tallada a tires, sovint com a farciment d’entrepà, típica del Pròxim Orient.
  2. Entrepà, generalment de pa de pita, de xauarma acompanyat d’amanida.

xauarma

masculí gastronomia Carn marinada, generalment de be, que hom cou en un ast vertical giratori, i que és servida tallada a tires, sovint com a farciment d’entrepà, típica del Pròxim Orient Entrepà, generalment de pa de pita, de xauarma acompanyat d’amanida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xautar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xautar-se</title>

Partició sil·làbica: xau_tar-se
Etimologia: extret de l’oc. dial. se’n chauto pas ‘tant se li’n dona’, i aquest, del fr. ant. ne l’en chaut, íd., del verb chaloir ‘importar, interessar’, ll. calēre ‘ser calent’, d’on ‘escalfar-se per alguna cosa, interessar-s’hi’ (del mateix origen que el cat. caldre, ant. caler); l’expressió oc. es propagà a través del Rosselló en la forma se’n xauta, d’on xautar-se 1a font: 1839, DLab.
verb pronominal dialectal Preocupar-se, basquejar-se per alguna cosa. Poc se’n xauta, dels diners que deu! Com aquell qui no se’n xauta.

■ xautar-se

verb pronominal dialectal Preocupar-se, basquejar-se per alguna cosa Poc se’n xauta, dels diners que deu Com aquell qui no se’n xauta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xauxa (o terra de Xauxa)

■ xauxa (o terra de Xauxa)

femení País imaginari, on hi ha una gran abundància i on tothom pot viure regaladament sense treballar
Informació complementària
Traducció