Es mostren 88933 resultats

■ votiu
| votiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">votiu</title>

Partició sil·làbica: vo_tiu
Etimologia: del ll. votivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Ofert o promès en vot. Ofrena votiva. Ciri votiu.
  2. missa votiva litúrgia Missa que hom celebra sense atenir-se a les prescripcions del calendari litúrgic, per raó d’una devoció personal del celebrant, o per raó d’un desig expressat per l’ordinari o pels fidels en certes circumstàncies.

■ votiu
| votiva

adjectiu Ofert o promès en vot Ofrena votiva Ciri votiu missa votiva litúrgia Missa que hom celebra sense atenir-se a les prescripcions del calendari litúrgic, per raó d’una devoció personal del celebrant, o per raó d’un desig expressat per l’ordinari o pels fidels en certes circumstàncies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vox populi*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">vox populi</title>

Pronúncia: bɔ̀kspɔ́puli
Etimologia: [mot llatí]
femení Locució que significa ‘veu del poble’, que hom usa per tal d’afirmar la veritat d’una opinió, d’un judici, etc., acceptats arreu. És ‘vox populi’ que canviaran el ministre de defensa.

vox populi*

femení Locució que significa ‘veu del poble’, que hom usa per tal d’afirmar la veritat d’una opinió, d’un judici, etc, acceptats arreu És ‘vox populi’ que canviaran el ministre de defensa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vòxel

■ vòxel

masculí fotografia , telecomunicacions i televisió Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividida una imatge tridimensional en sotmetre-la a un escombratge electrònic
Gran Diccionari de la llengua catalana

voyeur*
| voyeuse

voyeur*
| voyeuse

masculí i femení psicologia Escopòfil
Gran Diccionari de la llengua catalana

voyeurisme

voyeurisme

masculí psicologia Escopofília
Gran Diccionari de la llengua catalana

vraconià
| vraconiana


<title type="display">vraconià</title>

Partició sil·làbica: vra_co_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vraconià.
  2. masculí Unitat del cretaci inferior, poc usada, que hom col·locà a l’albià superior.

vraconià
| vraconiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al vraconià masculí Unitat del cretaci inferior, poc usada, que hom collocà a l’albià superior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vudú

■ vudú

adjectiu i masculí i femení plural vudús Vodú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vuit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vuit</title>

Partició sil·làbica: vuit
Homòfon: buit
Etimologia: del ll. ŏcto, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Set més un. El seu fill té vuit anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa vuit; vuitè. És el vuit, el penúltim.
  3. [plural vuits] masculí
    1. El nombre vuit, 8. Fa els vuits enganxant dues rodones.
    2. per extensió Allò designat amb el nombre vuit. El vuit de copes.
    3. vuits i nous (o vuits i nous i cartes que no lliguen) figuradament Expressió usada per a qualificar d’inconsistent allò que diu una altra persona. No em vinguis amb romanços: això que m’expliques són vuits i nous.
  4. masculí i femení Els vuit primers.
  5. d’avui (o ahir, o demà, etc.) en vuit D’avui (o ahir, o demà, etc.) a vuit dies, d’aquest moment a una setmana.
  6. les vuit Vuitena hora des de les dotze.

■ vuit

adjectiu Set més un El seu fill té vuit anys adjectiu i masculí i femení Que fa vuit vuitè És el vuit, el penúltim plural vuits masculí El nombre vuit, 8 Fa els vuits enganxant dues rodones per extensió Allò designat amb el nombre vuit El vuit de copes vuits i nous o vuits i nous i cartes que no lliguen figuradament Expressió usada per a qualificar d’inconsistent allò que diu una altra persona No em vinguis amb romanços això que m’expliques són vuits i nous masculí i femení Els vuit primers d’avui o ahir , o demà , etc en vuit D’avui o ahir, o demà, etc a vuit dies, d’aquest moment a una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vuit-centè
| vuit-centena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vuit-centè</title>

Partició sil·làbica: vuit-cen_tè
Etimologia: de vuit-cents
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té set-cents noranta-nou davant seu, que fa vuit-cents.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuit-centes parts iguals.
    2. masculí Un vuit-centè, 1/800.

■ vuit-centè
| vuit-centena

adjectiu Que, en una sèrie, en té set-cents noranta-nou davant seu, que fa vuit-cents adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuit-centes parts iguals masculí Un vuit-centè, 1/800
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vuit-cents
| vuit-centes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vuit-cents</title>

Partició sil·làbica: vuit-cents
Etimologia: de vuit i cent1 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Vuit vegades cent.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: vuit-cents] Que fa vuit-cents; vuit-centè. La pàgina vuit-cents. La vuit-cents de la llista.
  3. masculí
    1. El nombre vuit-cents, 800.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre vuit-cents.
  4. masculí i femení Les vuit-centes primeres.
  5. el vuit-cents el·lípticament El segle XIX.

■ vuit-cents
| vuit-centes

adjectiu Vuit vegades cent adjectiu i masculí i femení invariable vuit-cents Que fa vuit-cents vuit-centè La pàgina vuit-cents La vuit-cents de la llista masculí El nombre vuit-cents, 800 per extensió Cosa designada amb el nombre vuit-cents masculí i femení Les vuit-centes primeres el vuit-cents ellípticament El segle XIX
Traducció