■ vuit

Partició sil·làbica: vuit
Homòfon: buit
Etimologia: del ll. ŏcto, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Set més un. El seu fill té vuit anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa vuit; vuitè. És el vuit, el penúltim.
  3. [plural vuits] masculí
    1. El nombre vuit, 8. Fa els vuits enganxant dues rodones.
    2. per extensió Allò designat amb el nombre vuit. El vuit de copes.
    3. vuits i nous (o vuits i nous i cartes que no lliguen) figuradament Expressió usada per a qualificar d’inconsistent allò que diu una altra persona. No em vinguis amb romanços: això que m’expliques són vuits i nous.
  4. masculí i femení Els vuit primers.
  5. d’avui (o ahir, o demà, etc.) en vuit D’avui (o ahir, o demà, etc.) a vuit dies, d’aquest moment a una setmana.
  6. les vuit Vuitena hora des de les dotze.