■ votiu
| | votiva

Partició sil·làbica: vo_tiu
Etimologia: del ll. votivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Ofert o promès en vot. Ofrena votiva. Ciri votiu.
  2. missa votiva litúrgia Missa que hom celebra sense atenir-se a les prescripcions del calendari litúrgic, per raó d’una devoció personal del celebrant, o per raó d’un desig expressat per l’ordinari o pels fidels en certes circumstàncies.