Es mostren 88933 resultats

■ volenter
| volentera

■ volenter
| volentera

adjectiu Volenterós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volenterós
| volenterosa

■ volenterós
| volenterosa

adjectiu Que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volenterosament

■ volenterosament

adverbi De bon grat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volenterositat

■ volenterositat

femení Qualitat de volenterós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voler1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voler</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. vŏlēre, ll. cl. vĕlle, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    verb transitiu
    1. Tenir la intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. No vol anar a l’escola. Fa el que vol, aquell. Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols. Qui no vol quan pot, no pot quan vol. Qui tot ho vol, tot ho perd.
    2. irònicament Donar algú ocasió que li facin o que li esdevingui alguna cosa desagradable. Es veu que vols rebre, i t’asseguro que rebràs!
    3. en voler locució adverbial Quan hom vulgui. En voler ja en podràs disposar.
    4. en vols (o voleu), de Expressió que hom diu per a indicar que n’hi ha gran abundància. Vingueren els nois, i en voleu, de crits i rialles!
    5. sense voler Involuntàriament. Ho he fet sense voler.
    6. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l’altra.
    7. voler i doler Tenir ensems desig i por d’una cosa.
    8. vols (o voleu) dir? Expressió de dubte davant allò que un altre acaba de dir.
    9. vols (o voleu) dir que... Expressió que hom diu per a consultar un altre sobre una cosa dubtosa. Vols dir que hi arribarem a temps?
    1. Una cosa exigir-ne una altra. És una planta que vol humitat. Fer això vol pràctica.
    2. Ésser imminent que s’esdevingui alguna cosa. Sembla que vol nevar.
    3. no voler Refusar. És una criatura que no vol crits.
    1. Tenir la intenció d’obtenir alguna cosa, de procurar a algú alguna cosa. Vol un cotxe nou. Voler bé, mal, a algú.
    2. no voldria pas ésser d’ell No voldria pas trobar-me en la seva situació.
    1. què voleu (o vols) dir, amb això? Expressió que hom diu a la persona que l’amenaça, que l’adverteix, etc.
    2. voler dir Significar. En francès “frère” vol dir “germà”.
  5. dialectal Amar.



    6. Vegeu també:
    voler2

■ voler1

verb transitiu Tenir la intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa No vol anar a l’escola Fa el que vol, aquell Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols Qui no vol quan pot, no pot quan vol Qui tot ho vol, tot ho perd irònicament Donar algú ocasió que li facin o que li esdevingui alguna cosa desagradable Es veu que vols rebre, i t’asseguro que rebràs en voler locució adverbial Quan hom vulgui En voler ja en podràs disposar en vols o voleu , de Expressió que hom diu per a indicar que n’hi ha gran abundància Vingueren els nois, i en voleu, de crits i rialles sense voler…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voler2

■ voler2

masculí voluntat 2 dialectal Amor Vegeu també voler 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voleteig

■ voleteig

masculí Acció de voletejar El voleteig nerviós d’una ratapinyada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voletejar

■ voletejar

verb intransitiu Volar d’un costat a l’altre fent volts El borinot voletejava entorn del llum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

volgaic
| volgaica

volgaic
| volgaica

adjectiu Relatiu o pertanyent al Volga riu de Rússia o a les terres que banya
Gran Diccionari de la llengua catalana

volgià
| volgiana


<title type="display">volgià</title>

Partició sil·làbica: vol_gi_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al volgià.
  2. masculí Estatge equivalent al titonià, comprès entre el kimmeridgià i el berriasià.

volgià
| volgiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al volgià masculí Estatge equivalent al titonià, comprès entre el kimmeridgià i el berriasià