■ voler1

Etimologia: del ll. vg. vŏlēre, ll. cl. vĕlle, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    verb transitiu
    1. Tenir la intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. No vol anar a l’escola. Fa el que vol, aquell. Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols. Qui no vol quan pot, no pot quan vol. Qui tot ho vol, tot ho perd.
    2. irònicament Donar algú ocasió que li facin o que li esdevingui alguna cosa desagradable. Es veu que vols rebre, i t’asseguro que rebràs!
    3. en voler locució adverbial Quan hom vulgui. En voler ja en podràs disposar.
    4. en vols (o voleu), de Expressió que hom diu per a indicar que n’hi ha gran abundància. Vingueren els nois, i en voleu, de crits i rialles!
    5. sense voler Involuntàriament. Ho he fet sense voler.
    6. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l’altra.
    7. voler i doler Tenir ensems desig i por d’una cosa.
    8. vols (o voleu) dir? Expressió de dubte davant allò que un altre acaba de dir.
    9. vols (o voleu) dir que... Expressió que hom diu per a consultar un altre sobre una cosa dubtosa. Vols dir que hi arribarem a temps?
    1. Una cosa exigir-ne una altra. És una planta que vol humitat. Fer això vol pràctica.
    2. Ésser imminent que s’esdevingui alguna cosa. Sembla que vol nevar.
    3. no voler Refusar. És una criatura que no vol crits.
    1. Tenir la intenció d’obtenir alguna cosa, de procurar a algú alguna cosa. Vol un cotxe nou. Voler bé, mal, a algú.
    2. no voldria pas ésser d’ell No voldria pas trobar-me en la seva situació.
    1. què voleu (o vols) dir, amb això? Expressió que hom diu a la persona que l’amenaça, que l’adverteix, etc.
    2. voler dir Significar. En francès “frère” vol dir “germà”.
  5. dialectal Amar.



    6. Vegeu també:
    voler2