Es mostren 88933 resultats

■ vogi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogi</title>

Homòfon: bogi
Etimologia: v. vogir 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
  1. Volt, circumferència, perifèria, d’alguna cosa. El vogi d’una brancada. El vogi d’una xemeneia. Té sis pams de vogi.
  2. tecnologia Argue.
  3. Camí que segueix l’animal que dona voltes a una sínia, un trull, etc.

■ vogi

masculí Volt, circumferència, perifèria, d’alguna cosa El vogi d’una brancada El vogi d’una xemeneia Té sis pams de vogi tecnologia Argue Camí que segueix l’animal que dona voltes a una sínia, un trull, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogidor
| vogidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogidor</title>

Etimologia: de vogir
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que vogeix amb la serra de vogir.
  2. masculí indústria tèxtil Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà.

■ vogidor
| vogidora

masculí i femení oficis manuals Persona que vogeix amb la serra de vogir masculí indústria tèxtil Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogir</title>

Etimologia: germà de l’it. vòlgere, d’origen incert, relacionat amb el ll. vŏlvĕre ‘girar; tombar’; el substantiu vogi (que no és postverbal de vogir) sembla suposar una base preromana vugeio- ‘girar’, i aquesta mateixa i la base indoeur. uolg- ‘fer girar’, s’hi pogueren fusionar per donar vogir 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb transitiu
  1. Recórrer la perifèria d’alguna cosa. Vogírem tota l’illa velejant.
  2. Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació. Vogir un argue.
  3. Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc. La ciutat de Troia vogia tres-centes milles.
  4. tecnologia
    1. Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla.
    2. Trepar.

■ vogir

verb transitiu Recórrer la perifèria d’alguna cosa Vogírem tota l’illa velejant Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació Vogir un argue Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc La ciutat de Troia vogia tres-centes milles tecnologia Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla Trepar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogt*

vogt*

masculí història Funcionari medieval alemany al qual sovint era confiada l’administració de territoris del Sacre Imperi
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogtat

vogtat

masculí història Territori sota l’administració d’un vogt
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogul


<title type="display">vogul</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als voguls o a llur idioma.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble, anomenat també mansi, pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins el territori autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.
  3. masculí lingüística Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada al territori autònom dels Khantis i dels Mansis; és anomenada també mansi.

vogul

adjectiu Relatiu o pertanyent als voguls o a llur idioma masculí i femení etnologia Individu d’un poble, anomenat també mansi, pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins el territori autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia masculí lingüística Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada al territori autònom dels Khantis i dels Mansis és anomenada també mansi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voivoda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voivoda</title>

Partició sil·làbica: voi_vo_da
    masculí
  1. història Als països eslaus, nom donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris.
  2. dret administratiu En la divisió territorial de Polònia, governador d’un voivodat.

■ voivoda

masculí història Als països eslaus, nom donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris dret administratiu En la divisió territorial de Polònia, governador d’un voivodat
Gran Diccionari de la llengua catalana

voivodat


<title type="display">voivodat</title>

Partició sil·làbica: voi_vo_dat
    masculí
  1. història
    1. Càrrec o dignitat de voivoda.
    2. Temps que dura el govern d’un voivoda.
    3. Territori governat per un voivoda.
  2. geografia administrativa Divisió administrativa de primer ordre de la República Socialista de Polònia.

voivodat

masculí història Càrrec o dignitat de voivoda Temps que dura el govern d’un voivoda Territori governat per un voivoda geografia administrativa Divisió administrativa de primer ordre de la República Socialista de Polònia
Gran Diccionari de la llengua catalana

voivodina

voivodina

femení Muller del voivoda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vol</title>

Homòfon: bol, volt
Etimologia: de volar 1a font: s. XV
    masculí
  1. zoologia
    1. Sistema de locomoció a través de l’aire pròpia de molts insectes i ocells, dels quiròpters, etc.
    2. Conjunt d’animals que volen plegats. Un vol d’orenetes, de llagostes.
    3. per analogia Un vol de peixos.
    4. vol a vela ornitologia Tipus de vol, propi dels ocells més pesants i d’una certa envergadura alar, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, amb les ales desplegades i sense moure-les.
    5. vol batut ornitologia Tipus de vol durant el qual l’ocell bat d’ales a un ritme més o menys regular.
    6. vol nupcial ornitologia i etologia Vol ritualitzat que algunes espècies d’ocells efectuen durant la parada nupcial.
    7. vol planat ornitologia Tipus de vol durant el qual l’ocell se sosté en l’aire i avançant amb les ales esteses i quietes després d’haver pres impuls mitjançant el vol batut.
    8. vol vibrat (o estacionari) entomologia Tipus de vol propi dels insectes, semblant al vol batut dels ocells, però a un ritme molt més accelerat, que permet a l’animal de romandre suspès, mantenint-se en vol, però sense avançar.
  2. aeronàutica
    1. Moviment d’un aerodina en l’atmosfera.
    2. Moviment dels aeròstats i dels coets, fins i tot quan la translació d’aquests és efectuada fora de l’atmosfera.
    3. Distància o espai recorregut per una aeronau des de l’envol fins a l’aterratge. La durada d’un vol.
    4. vol a vela Tipus de vol d’un planador o d’un avió amb els motors parats consistent a efectuar grans recorreguts aprofitant els corrents d’aire ascendents.
    5. vol d’ones Tipus de vol d’un planador consistent a aprofitar els moviments ondulatoris de l’atmosfera a més de 3 000 metres.
    6. vol de pendent Tipus de vol d’un planador consistent a elevar-se aprofitant el moviment ascendent del vent quan topa amb els vessants d’una muntanya.
    7. vol planat Tipus de vol d’un planador o d’un avió amb els motors parats consistent a descendir amb l’aire en calma.
    8. vol tèrmic Tipus de vol d’un planador consistent a elevar-se aprofitant el moviment ascensional de l’aire en escalfar-se en contacte amb llocs asolellats o pels fogars d’una aglomeració urbana.
    1. Acció de volar. El vol d’un ocell, d’un avió, d’un projectil. El vol de la fantasia.
    2. especialment Acció de volar d’un punt a un altre; volada. D’un vol va enlairar-se fins al cim del campanar.
    3. alçar (o aixecar) el vol Posar-se a volar.
    4. alçar (o aixecar) el vol figuradament Desaparèixer furtivament d’un lloc.
    5. al vol locució adverbial Fent referència a la manera de caçar un ocell, d’agafar alguna cosa, de disparar, etc., tenir lloc mentre vola l’animal o la cosa que hom caça, agafa, etc. Atrapar mosques al vol. Va encertar la perdiu al vol.
    6. al vol locució adverbial figuradament Fent referència a la manera d’assabentar-se d’alguna cosa, de copsar-ne el sentit, etc., tenir lloc amb una gran llestesa, sense necessitat d’una expressió clara d’allò que hom pervé a saber o entendre. Caçar la notícia al vol.
    7. en un (o d’un) vol figuradament Molt de pressa. Hi vaig en un vol i torno.
    8. prendre (o agafar) el vol Alçar el vol.
    9. prendre vol Envolar-se, especialment una aeronau.
    10. remuntar el vol Volar més alt.
  4. heràldica Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
    1. Toc de campanes en què hom les venta totes alhora i llargament. Llançar les campanes al vol. Un vol de campanes.
    2. llançar les campanes al vol figuradament Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d’alegria, satisfacció, etc.
  6. Amplada d’una peça de roba o d’una part d’un vestit en la part inferior, des del lloc on va ajustada al cos o d’on penja. El vol de les faldilles. El puny recull el vol de la màniga.
  7. moure (o armar) un vol (a algú) Reprendre’l vivament.

■ vol

masculí zoologia Sistema de locomoció a través de l’aire pròpia de molts insectes i ocells, dels quiròpters, etc Conjunt d’animals que volen plegats Un vol d’orenetes, de llagostes per analogia Un vol de peixos vol a vela ornitologia Tipus de vol, propi dels ocells més pesants i d’una certa envergadura alar, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, amb les ales desplegades i sense moure-les vol batut ornitologia Tipus de vol durant el qual l’ocell bat d’ales a un ritme més o menys regular vol nupcial ornitologia i etologia Vol ritualitzat que…
Informació complementària
Traducció