■ vogir

Etimologia: germà de l’it. vòlgere, d’origen incert, relacionat amb el ll. vŏlvĕre ‘girar; tombar’; el substantiu vogi (que no és postverbal de vogir) sembla suposar una base preromana vugeio- ‘girar’, i aquesta mateixa i la base indoeur. uolg- ‘fer girar’, s’hi pogueren fusionar per donar vogir 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb transitiu
  1. Recórrer la perifèria d’alguna cosa. Vogírem tota l’illa velejant.
  2. Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació. Vogir un argue.
  3. Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc. La ciutat de Troia vogia tres-centes milles.
  4. tecnologia
    1. Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla.
    2. Trepar.