Es mostren 88933 resultats

■ vodevil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vodevil</title>

Etimologia: del fr. vaudeville ‘cançó de circumstàncies’, alteració de Vau-de-vire, regió de Calvados, a la Normandia, d’on era oriünd el cançonetista del s. XV Olivier Basselin
masculí teatre Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic.

■ vodevil

masculí teatre Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vodevilesc
| vodevilesca

vodevilesc
| vodevilesca

adjectiu Relatiu o pertanyent al vodevil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vodka


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vodka</title>

Etimologia: del rus vodka, íd., dimin. de voda ‘aigua’
masculí o femení alimentació, indústries alimentàries Beguda espirituosa neutra obtinguda per destil·lació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals.

■ vodka

masculí o femení alimentació, indústries alimentàries Beguda espirituosa neutra obtinguda per destillació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vodú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vodú</title>

Etimologia: del crioll haitià vodou, vodun, d’origen africà, afí al mot vodû ‘esperit’ d’una llengua de l’Àfrica occidental
    [plural vodús]
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vodú o als vodús.
  2. masculí religió i etnografia Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del sud dels Estats Units d’Amèrica, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió.
  3. masculí i femení Seguidor del vodú.
  4. mort vodú psicologia Fenomen de mort sobtada que es dona en certs pobles primitius (sobretot entre els vodús) que creuen que la persona que viola un tabú resta embruixada i, en no poder suportar aquest estat de desesperació, desitja de morir com més aviat millor, i de fet mor.

■ vodú

plural vodús adjectiu Relatiu o pertanyent al vodú o als vodús masculí religió i etnografia Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del sud dels Estats Units d’Amèrica, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió masculí i femení Seguidor del vodú mort vodú psicologia Fenomen de mort sobtada que es dona en certs pobles primitius sobretot entre els vodús que creuen que la persona que viola un tabú resta embruixada i, en no poder suportar aquest estat de desesperació, desitja de morir com més aviat millor, i de fet mor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voga</title>

Homòfon: boga
Etimologia: en el sentit de ‘moda’, del fr. vogue, sorgit probablement de la frase voguer à pleines voiles ‘navegar a tota vela’, d’on ‘tenir èxit’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. nàutica
    1. Acció de vogar o remar.
    2. donar la voga Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es moguin al mateix ritme.
  2. estar en voga (alguna cosa) figuradament Gaudir de l’acceptació general.

■ voga

femení nàutica Acció de vogar o remar donar la voga Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es moguin al mateix ritme estar en voga alguna cosa figuradament Gaudir de l’acceptació general
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogada

■ vogada

femení nàutica Acció de vogar per extensió Camí que fa una embarcació empesa per la força d’un sol cop de rems
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogador
| vogadora

■ vogador
| vogadora

masculí i femení nàutica Persona que voga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogament

vogament

masculí nàutica Acció de vogar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogant


<title type="display">vogant</title>

Etimologia: del fr. voguant, íd.
adjectiu heràldica Dit de la nau sobre l’aigua amb les veles desplegades o els rems dins l’aigua.

vogant

adjectiu heràldica Dit de la nau sobre l’aigua amb les veles desplegades o els rems dins l’aigua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogar</title>

Homòfon: bogar
Etimologia: probablement ll. vocare ‘cridar’, de l’acció de cridar als remadors d’una barca perquè voguin alhora i amb força 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. intransitiu nàutica
    1. Remar.
    2. per extensió Navegar al rem. Tot de barquetes vogaven d’ací d’allà.
  2. intransitiu per analogia Moure’s per l’aigua o per l’aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems. Les orenetes vogaven entorn en cercles concèntrics.
  3. transitiu per extensió
    1. nàutica Vogar els rems, la barca.
    2. per analogia Brandar, gronxar. Vogar les campanes. Vogar el bressol.

■ vogar

verb intransitiu nàutica Remar per extensió Navegar al rem Tot de barquetes vogaven d’ací d’allà intransitiu per analogia Moure’s per l’aigua o per l’aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems Les orenetes vogaven entorn en cercles concèntrics transitiu per extensió nàutica Vogar els rems, la barca per analogia Brandar, gronxar Vogar les campanes Vogar el bressol
Informació complementària
Traducció