■ vogar

Homòfon: bogar
Etimologia: probablement ll. vocare ‘cridar’, de l’acció de cridar als remadors d’una barca perquè voguin alhora i amb força 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. intransitiu nàutica
    1. Remar.
    2. per extensió Navegar al rem. Tot de barquetes vogaven d’ací d’allà.
  2. intransitiu per analogia Moure’s per l’aigua o per l’aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems. Les orenetes vogaven entorn en cercles concèntrics.
  3. transitiu per extensió
    1. nàutica Vogar els rems, la barca.
    2. per analogia Brandar, gronxar. Vogar les campanes. Vogar el bressol.