■ voga

Homòfon: boga
Etimologia: en el sentit de ‘moda’, del fr. vogue, sorgit probablement de la frase voguer à pleines voiles ‘navegar a tota vela’, d’on ‘tenir èxit’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. nàutica
    1. Acció de vogar o remar.
    2. donar la voga Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es moguin al mateix ritme.
  2. estar en voga (alguna cosa) figuradament Gaudir de l’acceptació general.