Es mostren 88933 resultats

■ viu-viu

■ viu-viu

femení Mot emprat en l’expressió fer la viu-viu locució verbal Anar tirant, anar passant la vida així com hom pot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viudetat

■ viudetat

femení Viduïtat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viudo
| viuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viudo</title>

Partició sil·làbica: viu_do
Etimologia: del ll. vĭdua ‘vídua’, que donà l’ant. viuva, al qual els juristes medievals sobreposaren el cultisme vídua; d’un compromís entre totes dues formes sorgí viuda; la forma masculina deriva de viuda
  1. adjectiu i masculí i femení Vidu.
  2. femení plural botànica
    1. Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies (Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea), de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, flors liles en capítols i fruits secs indehiscents, coronats per cinc arestes calicines.
    2. viudes bordes Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies (Knautia arvensis), de fulles basals enteres i fulles caulinars lirades o pinnatisectes, flors violàcies o rosades en capítols i fruits secs indehiscents.
  3. femení ictiologia Milana.
  4. femení ornitologia
    1. Gènere d’ocells passeriformes de la família dels ploceids (Vidua sp), que ponen els ous en nius d’estríldids i durant el zel els mascles es guarneixen amb un plomatge brillant. Destaquen la viuda del paradís (V. paradisea), la viuda règia (V. regia) i la viuda dominicana (V. macroura).
    2. Fredeluga.

■ viudo
| viuda

adjectiu i masculí i femení Vidu femení plural botànica Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea , de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, flors liles en capítols i fruits secs indehiscents, coronats per cinc arestes calicines viudes bordes Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies Knautia arvensis , de fulles basals enteres i fulles caulinars lirades o pinnatisectes, flors violàcies o rosades en capítols i fruits secs indehiscents femení ictiologia Milana femení…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: viu_re
Etimologia: del ll. vīvĕre, victum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Tenir vida, ésser viu. Menjar per a viure.
    2. deixar de viure Morir.
    3. fer viure (algú) Allargar-li la vida.
    4. no viure (algú) hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa. Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres.
    1. intransitiu Passar la vida de tal o tal manera. Viure bé, tranquil, modestament.
    2. transitiu Viure una vida feliç. Viurem dies millors.
    3. saber viure Saber adaptar-se als usos socials.
  3. intransitiu
    1. Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú. Viure a pagès, a ciutat. Viu al carrer del Pont. Viu a Ciutadella. Viu amb els pares.
    2. viure amb (algú) Cohabitar-hi, dit especialment de la persona que viu amb algú maritalment sense ésser-hi casat.
    1. transitiu Durar amb vida. Viure noranta anys. Viure molts anys, llargs anys.
    2. intransitiu figuradament Els instints salvatges viuen sempre en l’home.
    3. visqueu molts anys Fórmula de salutació, d’acomiadament.
  5. intransitiu
    1. Mantenir la vida, subsistir, guanyar-se la subsistència. Viure del treball, de l’especulació, del robatori, de renda. Viure a les costelles, a les despeses, d’algú.
    2. Alimentar-se, menjar. Viu només de fruita i verdura.



    6. Vegeu també:
    viure2

■ viure1

verb intransitiu Tenir vida, ésser viu Menjar per a viure deixar de viure Morir fer viure algú Allargar-li la vida no viure algú hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres intransitiu Passar la vida de tal o tal manera Viure bé, tranquil, modestament transitiu Viure una vida feliç Viurem dies millors saber viure Saber adaptar-se als usos socials intransitiu Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú Viure a pagès, a ciutat Viu al carrer del Pont Viu a Ciutadella Viu amb els pares viure amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viure2

■ viure2

masculí Vida No li diu res el viure Un viure tranquil, ordenat Vegeu també viure 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivaç</title>

Etimologia: del ll. vivax, -ācis, íd. 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
    1. Dotat d’una gran vitalitat.
    2. Que té una vida tenaç.
    3. per extensió El seu estil destaca per una narració vivaç dels fets. Uns ulls vivaços.
  2. botànica
    1. Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.
    2. Perenne.

■ vivaç

adjectiu Dotat d’una gran vitalitat Que té una vida tenaç per extensió El seu estil destaca per una narració vivaç dels fets Uns ulls vivaços botànica Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals Perenne
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vivace*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">vivace</title>

Pronúncia: bißátʃe
Etimologia: [mot italià]
    música
  1. masculí En una partitura, indicació de temps musical que prescriu que una obra o un fragment siguin interpretats amb un moviment viu, superior a l’allegro, però no tan ràpid com el presto.
    1. adjectiu En una partitura, dit d’una indicació de temps musical que s’ha d’interpretar més ràpidament. ‘Allegro vivace’.
    2. masculí Fragment musical que duu aquesta indicació.

vivace*

música masculí En una partitura, indicació de temps musical que prescriu que una obra o un fragment siguin interpretats amb un moviment viu, superior a l’ allegro , però no tan ràpid com el presto adjectiu En una partitura, dit d’una indicació de temps musical que s’ha d’interpretar més ràpidament ‘Allegro vivace’ masculí Fragment musical que duu aquesta indicació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivacitat

■ vivacitat

femení Qualitat de vivaç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivaçment

■ vivaçment

adverbi Amb vivacitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivament

■ vivament

adverbi D’una manera viva Sentir vivament una pèrdua
Traducció