■ viure1

Partició sil·làbica: viu_re
Etimologia: del ll. vīvĕre, victum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Tenir vida, ésser viu. Menjar per a viure.
    2. deixar de viure Morir.
    3. fer viure (algú) Allargar-li la vida.
    4. no viure (algú) hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa. Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres.
    1. intransitiu Passar la vida de tal o tal manera. Viure bé, tranquil, modestament.
    2. transitiu Viure una vida feliç. Viurem dies millors.
    3. saber viure Saber adaptar-se als usos socials.
  3. intransitiu
    1. Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú. Viure a pagès, a ciutat. Viu al carrer del Pont. Viu a Ciutadella. Viu amb els pares.
    2. viure amb (algú) Cohabitar-hi, dit especialment de la persona que viu amb algú maritalment sense ésser-hi casat.
    1. transitiu Durar amb vida. Viure noranta anys. Viure molts anys, llargs anys.
    2. intransitiu figuradament Els instints salvatges viuen sempre en l’home.
    3. visqueu molts anys Fórmula de salutació, d’acomiadament.
  5. intransitiu
    1. Mantenir la vida, subsistir, guanyar-se la subsistència. Viure del treball, de l’especulació, del robatori, de renda. Viure a les costelles, a les despeses, d’algú.
    2. Alimentar-se, menjar. Viu només de fruita i verdura.



    6. Vegeu també:
    viure2