■ viudo
| | viuda

Partició sil·làbica: viu_do
Etimologia: del ll. vĭdua ‘vídua’, que donà l’ant. viuva, al qual els juristes medievals sobreposaren el cultisme vídua; d’un compromís entre totes dues formes sorgí viuda; la forma masculina deriva de viuda
  1. adjectiu i masculí i femení Vidu.
  2. femení plural botànica
    1. Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies (Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea), de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, flors liles en capítols i fruits secs indehiscents, coronats per cinc arestes calicines.
    2. viudes bordes Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies (Knautia arvensis), de fulles basals enteres i fulles caulinars lirades o pinnatisectes, flors violàcies o rosades en capítols i fruits secs indehiscents.
  3. femení ictiologia Milana.
  4. femení ornitologia
    1. Gènere d’ocells passeriformes de la família dels ploceids (Vidua sp), que ponen els ous en nius d’estríldids i durant el zel els mascles es guarneixen amb un plomatge brillant. Destaquen la viuda del paradís (V. paradisea), la viuda règia (V. regia) i la viuda dominicana (V. macroura).
    2. Fredeluga.