Es mostren 88933 resultats

■ visar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visar</title>

Homòfon: bisar
Etimologia: del fr. viser, íd., del b. ll. visare, variant del ll. visĕre ‘mirar atentament’, der. de vidēre ‘veure’ 1a font: 1585
    verb transitiu
    1. Verificar un document i posar-hi el vistiplau, el visat o qualsevol altra diligència necessària perquè tingui validesa. Visar un passi, un passaport.
    2. Comprovar un document, registrar-lo, prendre’n nota o realitzar-hi qualsevol operació reglamentària. Visar un testament.
    3. especialment dret administratiu L’autoritat competent donar validesa a un passaport per a un ús determinat.
    1. Dirigir la visual o la punteria. Els artillers visen el campanar.
    2. figuradament Tenir en vista. Hem de visar les properes accions de l’empresa.

■ visar

verb transitiu Verificar un document i posar-hi el vistiplau, el visat o qualsevol altra diligència necessària perquè tingui validesa Visar un passi, un passaport Comprovar un document, registrar-lo, prendre’n nota o realitzar-hi qualsevol operació reglamentària Visar un testament especialment dret administratiu L’autoritat competent donar validesa a un passaport per a un ús determinat Dirigir la visual o la punteria Els artillers visen el campanar figuradament Tenir en vista Hem de visar les properes accions de l’empresa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

visarma

visarma

femení història militar Arma ofensiva amb un ferro en forma de coltell a l’extrem superior, antecedent de l’alabarda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visat</title>

Etimologia: de visar
    masculí
  1. Fórmula de conformitat posada en documents públics o oficials per un funcionari competent.
  2. En les oficines, senyal que hom posa en un document per tal de saber que ja ha estat objecte de l’operació (anotació, registre, revisió, etc.) a què ha d’ésser sotmès.
  3. especialment dret administratiu Requisit requerit per a la validesa d’un passaport expedit per les autoritats frontereres generalment a l’entrada d’un país estranger o, per delegació, a les legacions diplomàtiques o consulars.

■ visat

masculí Fórmula de conformitat posada en documents públics o oficials per un funcionari competent En les oficines, senyal que hom posa en un document per tal de saber que ja ha estat objecte de l’operació anotació, registre, revisió, etc a què ha d’ésser sotmès especialment dret administratiu Requisit requerit per a la validesa d’un passaport expedit per les autoritats frontereres generalment a l’entrada d’un país estranger o, per delegació, a les legacions diplomàtiques o consulars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visatge

■ visatge

masculí Cara, aspecte del rostre d’una persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visc

■ visc

masculí botànica Vesc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visca</title>

Etimologia: forma ant. de la terc. pers. del pres. de subj. de viure1, ‘que visqui’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. interjecció
    1. Forma arcaica de la tercera persona del present de subjuntiu de viure, utilitzada com a exclamació, amb què hom expressa desig de llarga vida i de prosperitat a favor d’alguna persona o institució. Visca Catalunya!
    2. usat absolutament Exclamació provocada per l’anunci d’una cosa que causa alegria. Enguany hi ha una setmana més de vacances. Visca!
  2. masculí Aclamació entusiasta. Ressonaren visques per tota la ciutat.

■ visca

interjecció Forma arcaica de la tercera persona del present de subjuntiu de viure , utilitzada com a exclamació, amb què hom expressa desig de llarga vida i de prosperitat a favor d’alguna persona o institució Visca Catalunya usat absolutament Exclamació provocada per l’anunci d’una cosa que causa alegria Enguany hi ha una setmana més de vacances Visca masculí Aclamació entusiasta Ressonaren visques per tota la ciutat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viscatxa

■ viscatxa

femení zoologia Nom, d’origen quítxua, donat a diversos mamífers rosegadors de la família dels xanxíllids que pertanyen als gèneres Lagidium i Lagostomus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ víscera

■ víscera

femení anatomia animal Òrgan contingut en una cavitat corporal, especialment en la cavitat abdominal i toràcica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visceral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visceral</title>

Etimologia: de víscera 1a font: s. XV, Roís
    adjectiu
  1. anatomia animal
    1. Relatiu o pertanyent a les vísceres.
    2. esquelet visceral Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats.
  2. figuradament
    1. Profund, arrelat, íntim. Sentia un odi visceral.
    2. Irracional, no controlat pel raonament. Comportament visceral. Persona visceral.

■ visceral

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les vísceres esquelet visceral Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats figuradament Profund, arrelat, íntim Sentia un odi visceral Irracional, no controlat pel raonament Comportament visceral Persona visceral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

visceràlgia

visceràlgia

femení patologia Dolor a les vísceres