■ visca

Etimologia: forma ant. de la terc. pers. del pres. de subj. de viure1, ‘que visqui’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. interjecció
    1. Forma arcaica de la tercera persona del present de subjuntiu de viure, utilitzada com a exclamació, amb què hom expressa desig de llarga vida i de prosperitat a favor d’alguna persona o institució. Visca Catalunya!
    2. usat absolutament Exclamació provocada per l’anunci d’una cosa que causa alegria. Enguany hi ha una setmana més de vacances. Visca!
  2. masculí Aclamació entusiasta. Ressonaren visques per tota la ciutat.