■ visar

Homòfon: bisar
Etimologia: del fr. viser, íd., del b. ll. visare, variant del ll. visĕre ‘mirar atentament’, der. de vidēre ‘veure’ 1a font: 1585
    verb transitiu
    1. Verificar un document i posar-hi el vistiplau, el visat o qualsevol altra diligència necessària perquè tingui validesa. Visar un passi, un passaport.
    2. Comprovar un document, registrar-lo, prendre’n nota o realitzar-hi qualsevol operació reglamentària. Visar un testament.
    3. especialment dret administratiu L’autoritat competent donar validesa a un passaport per a un ús determinat.
    1. Dirigir la visual o la punteria. Els artillers visen el campanar.
    2. figuradament Tenir en vista. Hem de visar les properes accions de l’empresa.