Es mostren 88933 resultats

■ virtual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virtual</title>

Partició sil·làbica: vir_tu_al
Etimologia: del b. ll. virtualis, íd., der. de virtus ‘força’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Que no és sinó en potència.
    2. per extensió Dit d’allò que encara no és, però que serà amb tota probabilitat o de segur, o d’allò que és de fet, bé que no formalment. A manca de dos partits, és ja virtual campió. La virtual renúncia del partit als principis dogmàtics.
    3. Que té alguna característica aparent (en contrast amb una de real o absoluta). Imatge virtual. Realitat virtual.
  2. lingüística Segons F. de Saussure, dit del signe lingüístic en tant que forma part del sistema de la llengua i que, en ésser realitzat en la parla, passa a ésser actual.
  3. física i mecànica
    1. desplaçament virtual En un sistema físic sotmès a lligams, canvi de posició infinitesimal efectuat conforme als lligams existents a l’instant considerat.
    2. partícula virtual Partícula elemental que hom suposa que n’acompanya constantment una altra, pel fet que aquesta pot emetre-la en desintegrar-se.
    3. treball virtual Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
  4. informàtica Que té lloc a través d’internet i ha estat creat per analogia amb el món real. Curs virtual. Trobada virtual. Aula virtual.

■ virtual

adjectiu Que no és sinó en potència per extensió Dit d’allò que encara no és, però que serà amb tota probabilitat o de segur, o d’allò que és de fet, bé que no formalment A manca de dos partits, és ja virtual campió La virtual renúncia del partit als principis dogmàtics Que té alguna característica aparent en contrast amb una de real o absoluta Imatge virtual Realitat virtual lingüística Segons F de Saussure, dit del signe lingüístic en tant que forma part del sistema de la llengua i que, en ésser realitzat en la parla, passa a ésser actual física i mecànica desplaçament virtual En un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtualitat

■ virtualitat

femení Qualitat de virtual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtualment

■ virtualment

adverbi D’una manera virtual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

virtuema


<title type="display">virtuema</title>

Partició sil·làbica: vir_tu_e_ma
Etimologia: de l’arrel del ll. virtualis ‘virtual’ i el sufix -ema
masculí lingüística En la terminologia de B. Pottier, conjunt de semes variables i connotatius d’un semema, actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs.

virtuema

masculí lingüística En la terminologia de B Pottier, conjunt de semes variables i connotatius d’un semema, actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuós
| virtuosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virtuós</title>

Partició sil·làbica: vir_tu_ós
Etimologia: del ll. td. virtuosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que practica la virtut. Un home virtuós.
    2. Conforme a la virtut. Una acció virtuosa.
  2. masculí i femení
    1. Persona que excel·leix en la tècnica d’un art.
    2. especialment música Persona que excel·leix en la tècnica instrumental.

■ virtuós
| virtuosa

adjectiu Que practica la virtut Un home virtuós Conforme a la virtut Una acció virtuosa masculí i femení Persona que excelleix en la tècnica d’un art especialment música Persona que excelleix en la tècnica instrumental
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuosament

■ virtuosament

adverbi D’una manera virtuosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuosisme

■ virtuosisme

masculí música Virtuositat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuosístic
| virtuosística

■ virtuosístic
| virtuosística

adjectiu música Fet amb virtuosisme Execució virtuosística Que representa un virtuosisme o que l’inclou Variacions virtuosístiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuositat

■ virtuositat

femení Habilitat extraordinària en la tècnica d’un art especialment música Habilitat extraordinària a tocar un instrument musical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virtut</title>

Etimologia: del ll. virtus, -ūtis ‘caràcter distintiu de l’home; valor; vigor; qualitat moral, virtut’, der. de vir ‘home mascle; virilitat’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Capacitat de produir un efecte determinat.
    2. especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic. La virtut purgativa de l’oli de ricí. Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut.
    3. [usat generalment en expressions negatives] especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc. El sol d’hivern no té virtut.
    4. en (o per) virtut de locució prepositiva Per l’acció de. Els cossos cauen en virtut de la gravitació.
    1. Qualitat bona d’una persona. Una dona plena de virtuts.
    2. Mèrit. Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara.
    3. irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot al revés.
    4. ètica i religió Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.
    5. usat absolutament ètica Pràctica habitual del bé. El camí de la virtut.
    6. especialment ètica Castedat. Guardar intacta la virtut.
    7. fer de la necessitat virtut Donar-se mèrit com si hom fes volenterosament allò que inevitablement ha de fer.
    8. virtut capital cristianisme Cadascuna de les set virtuts (humilitat, generositat, castedat, paciència, temprança, caritat i diligència) que s’oposen als set clàssics pecats capitals.
    9. virtut cardinal ètica i cristianisme Cadascuna de les quatre virtuts (prudència, justícia, fortalesa i temprança) a què hom pot reduir les altres.
    10. virtut teologal cristianisme Cadascuna de les tres virtuts (fe, esperança i caritat) que tenen Déu mateix com llur objecte.
  3. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.

■ virtut

femení Capacitat de produir un efecte determinat especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic La virtut purgativa de l’oli de ricí Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut usat generalment en expressions negatives especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc El sol d’hivern no té virtut en o per virtut de locució prepositiva Per l’acció de Els cossos cauen en virtut de la gravitació Qualitat bona d’una persona Una dona plena de virtuts Mèrit Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot…
Informació complementària
Traducció