■ virtuós
| | virtuosa

Partició sil·làbica: vir_tu_ós
Etimologia: del ll. td. virtuosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que practica la virtut. Un home virtuós.
    2. Conforme a la virtut. Una acció virtuosa.
  2. masculí i femení
    1. Persona que excel·leix en la tècnica d’un art.
    2. especialment música Persona que excel·leix en la tècnica instrumental.