Es mostren 88933 resultats

■ vió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vió</title>

Partició sil·làbica: vi_ó
Etimologia: de via1 1a font: s. XVIII
    masculí
  1. Llista o via.
  2. especialment indústria tèxtil Cadascuna de les llistes d’ordit estretes i poc espaiades.
  3. plural indústria tèxtil Nom donat genèricament als teixits amb llistes longitudinals molt estretes.

■ vió

masculí Llista o via especialment indústria tèxtil Cadascuna de les llistes d’ordit estretes i poc espaiades plural indústria tèxtil Nom donat genèricament als teixits amb llistes longitudinals molt estretes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vioform


<title type="display">vioform</title>

Partició sil·làbica: vi_o_form
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Iodoclorooxiquinolina, de fórmula C9H4ICl(OH)N, substància de color groguenc, inodora i insípida, emprada com a antisèptic en comptes del iodoform.

vioform

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Iodoclorooxiquinolina, de fórmula C 9 H 4 IClOHN, substància de color groguenc, inodora i insípida, emprada com a antisèptic en comptes del iodoform
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viola1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viola</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: del ll. viŏla, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les violàcies (Viola sp), de fulles simples alternes i estipulades, flors zigomorfes i pentàmeres i fruits capsulars. Destaquen la viola alba (V. alba), la viola boscana (V. sylvestris), la viola canina (V. canina) i la viola d’olor, o viola vera (V. odorata).
    2. Per oposició a pensament, viola de flors unicolors i amb els dos pètals laterals pròxims a l’inferior.
    3. viola blanca Anemone alpina.
    4. viola blanca Nom aplicat a les violes de flor blanca.
    5. viola d’aigua Pingüícula.
    6. viola de galàpet (o de llop, o de pastor) Herba fetgera.
    7. viola morenera Ciclamen baleàric.
  2. literatura En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.



    3. Vegeu també:
    viola2
    viola3

■ viola1

femení botànica Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les violàcies Viola sp , de fulles simples alternes i estipulades, flors zigomorfes i pentàmeres i fruits capsulars Destaquen la viola alba V alba , la viola boscana V sylvestris , la viola canina V canina i la viola d’olor , o viola vera V odorata Per oposició a pensament, viola de flors unicolors i amb els dos pètals laterals pròxims a l’inferior viola blanca Anemone alpina viola blanca Nom aplicat a les violes de flor blanca viola d’aigua Pingüícula viola de galàpet o de llop , o de pastor Herba fetgera…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viola2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viola</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: d’origen incert, probablement de l’oc. viula (i viola), der. de viular ‘tocar un instrument de corda i també de vent’, de caràcter onomatopeic 1a font: 1410
    música
  1. femení
    1. Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.
    2. viola de gamba Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt.
    3. viola de mà Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla.
    4. viola de roda Instrument antic de cordes fregades, proveït d’un petit teclat per a la mà esquerra i d’una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes.
  2. masculí i femení Músic que toca la viola.



    3. Vegeu també:
    viola1
    viola3

■ viola2

música femení Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa viola de gamba Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt viola de mà Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla viola de roda Instrument antic de cordes fregades, proveït d’un petit teclat per a la mà esquerra i d’una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes masculí i femení Músic que toca la viola Vegeu també viola 1 viola 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viola3

■ viola3

femení jocs d’entreteniment Joc que consisteix a saltar per damunt d’una persona ajupida, amb diverses variants i dificultats Vegeu també viola 1 viola 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violable

■ violable

adjectiu Susceptible d’ésser violat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violaci
| violàcia

■ violaci
| violàcia

adjectiu Que tira a violat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violàcies</title>

Partició sil·làbica: vi_o_là_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de parietals de distribució cosmopolita, integrada per plantes herbàcies o llenyoses, amb fulles generalment simples, alternes i estipulades, flors hermafrodites, pentàmeres, solitàries o en inflorescències racemoses, i fruits en càpsula o rarament en baia.
  2. singular Planta de la família de les violàcies.

■ violàcies

femení botànica plural Família de parietals de distribució cosmopolita, integrada per plantes herbàcies o llenyoses, amb fulles generalment simples, alternes i estipulades, flors hermafrodites, pentàmeres, solitàries o en inflorescències racemoses, i fruits en càpsula o rarament en baia singular Planta de la família de les violàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violació</title>

Partició sil·làbica: vi_o_la_ci_ó
Etimologia: del ll. violatio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení
  1. Acció de violar.
    1. Profanació, corrupció. Violació d’un sepulcre, d’un lloc sagrat.
    2. especialment Acte carnal sense consentiment d’algú o en contra de la seva voluntat.
    3. dret penal Delicte dels anomenats contra la llibertat sexual, consistent a jeure amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé amb una persona incapaç de donar-lo, sia perquè és privada de raó o de sentits, sia perquè és menor de dotze anys.
    1. Acció encaminada a forçar un lloc privat o tancat, a envair il·legalment, etc.
    2. violació de domicili dret penal Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o de l’inquilí.
    1. Transgressió de qualsevol obligació legal o moral. Violació d’un pacte, d’una promesa.
    2. violació de correspondència dret penal Delicte contra els drets de la persona (inviolabilitat de la correspondència) comès pel funcionari que obre la correspondència o que n’impedeix l’arribada a la seva destinació, o per part d’un particular.
    3. violació de secrets dret penal Delicte consistent en la divulgació de secrets, que revesteix diverses categories, segons les classes de secret.

■ violació

femení Acció de violar Profanació, corrupció Violació d’un sepulcre, d’un lloc sagrat especialment Acte carnal sense consentiment d’algú o en contra de la seva voluntat dret penal Delicte dels anomenats contra la llibertat sexual, consistent a jeure amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé amb una persona incapaç de donar-lo, sia perquè és privada de raó o de sentits, sia perquè és menor de dotze anys Acció encaminada a forçar un lloc privat o tancat, a envair illegalment, etc violació de domicili dret penal Delicte consistent a entrar en un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violador
| violadora

■ violador
| violadora

adjectiu i masculí i femení Que viola
Informació complementària
Traducció