■ violació

Partició sil·làbica: vi_o_la_ci_ó
Etimologia: del ll. violatio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení
  1. Acció de violar.
    1. Profanació, corrupció. Violació d’un sepulcre, d’un lloc sagrat.
    2. especialment Acte carnal sense consentiment d’algú o en contra de la seva voluntat.
    3. dret penal Delicte dels anomenats contra la llibertat sexual, consistent a jeure amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé amb una persona incapaç de donar-lo, sia perquè és privada de raó o de sentits, sia perquè és menor de dotze anys.
    1. Acció encaminada a forçar un lloc privat o tancat, a envair il·legalment, etc.
    2. violació de domicili dret penal Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o de l’inquilí.
    1. Transgressió de qualsevol obligació legal o moral. Violació d’un pacte, d’una promesa.
    2. violació de correspondència dret penal Delicte contra els drets de la persona (inviolabilitat de la correspondència) comès pel funcionari que obre la correspondència o que n’impedeix l’arribada a la seva destinació, o per part d’un particular.
    3. violació de secrets dret penal Delicte consistent en la divulgació de secrets, que revesteix diverses categories, segons les classes de secret.