■ viola1

Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: del ll. viŏla, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les violàcies (Viola sp), de fulles simples alternes i estipulades, flors zigomorfes i pentàmeres i fruits capsulars. Destaquen la viola alba (V. alba), la viola boscana (V. sylvestris), la viola canina (V. canina) i la viola d’olor, o viola vera (V. odorata).
    2. Per oposició a pensament, viola de flors unicolors i amb els dos pètals laterals pròxims a l’inferior.
    3. viola blanca Anemone alpina.
    4. viola blanca Nom aplicat a les violes de flor blanca.
    5. viola d’aigua Pingüícula.
    6. viola de galàpet (o de llop, o de pastor) Herba fetgera.
    7. viola morenera Ciclamen baleàric.
  2. literatura En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.



    3. Vegeu també:
    viola2
    viola3