Es mostren 88933 resultats

■ victorejar

■ victorejar

verb transitiu Aclamar amb víctors una persona, una acció La gent victorejava els campions Victorejar la consecució d’un títol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

victorí
| victorina


<title type="display">victorí</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als victorins i a la seva escola teològica.
  2. masculí història eclesiàstica Canonge regular del monestir de Sant Víctor de París, especialment cadascun dels seus mestres i místics del segle XII.

victorí
| victorina

adjectiu Relatiu o pertanyent als victorins i a la seva escola teològica masculí història eclesiàstica Canonge regular del monestir de Sant Víctor de París, especialment cadascun dels seus mestres i místics del segle XII
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victorià
| victoriana

■ victorià
| victoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a sobirans anomenats Víctor o Victòria especialment Dit de l’època de la història britànica corresponent al regnat de Victòria I
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victòria1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">victòria</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del ll. victoria, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Acció de vèncer o de guanyar (un enemic, un antagonista, un adversari) en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc. La victòria dels portuguesos sobre els castellans. La victòria dels jugadors anglesos. Guanyar, emportar-se la victòria.
    2. Crit del qui s’ha emportat la victòria.
    3. cantar victòria Celebrar una victòria, gloriejar-se’n. Tots cantaven victòria.
    4. corona (o llorer, o palma) de victòria Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.
    5. victòria pírrica Victòria que no aporta cap avantatge.
  2. art Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.



    3. Vegeu també:
    victòria2

■ victòria1

femení Acció de vèncer o de guanyar un enemic, un antagonista, un adversari en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc La victòria dels portuguesos sobre els castellans La victòria dels jugadors anglesos Guanyar, emportar-se la victòria Crit del qui s’ha emportat la victòria cantar victòria Celebrar una victòria, gloriejar-se’n Tots cantaven victòria corona o llorer , o palma de victòria Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs victòria pírrica Victòria que no aporta cap avantatge art Representació plàstica de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victòria2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">victòria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del nom de la reina Victòria I d’Anglaterra [1837-1901]
    femení
  1. botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies (Victoria sp), rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses.
  2. transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat.



    3. Vegeu també:
    victòria1

■ victòria2

femení botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies Victoria sp , rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat Vegeu també victòria 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victoriat

■ victoriat

masculí numismàtica Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victoriós
| victoriosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">victoriós</title>

Partició sil·làbica: vic_to_ri_ós
Etimologia: del ll. victoriosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    adjectiu
  1. Que ha aconseguit la victòria. L’exèrcit victoriós.
  2. per extensió Dit del combat, la lluita, etc., en què hom ha obtingut la victòria. Després d’un seguit de combats victoriosos.

■ victoriós
| victoriosa

adjectiu Que ha aconseguit la victòria L’exèrcit victoriós per extensió Dit del combat, la lluita, etc, en què hom ha obtingut la victòria Després d’un seguit de combats victoriosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victoriosament

■ victoriosament

adverbi D’una manera victoriosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicunya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vicunya</title>

Etimologia: del cast. vicuña, i aquest, del quítxua wikuña, íd.
    femení
  1. zoologia Mamífer del subordre dels tilòpodes, de la família dels camèlids (Lama vicugna), molt semblant al llama, però no domesticat, que viu a les regions altes dels Andes.
  2. indústria tèxtil
    1. Teixit fabricat amb el pèl de la vicunya.
    2. Teixit de llana que imita la vicunya.

■ vicunya

femení zoologia Mamífer del subordre dels tilòpodes, de la família dels camèlids Lama vicugna , molt semblant al llama, però no domesticat, que viu a les regions altes dels Andes indústria tèxtil Teixit fabricat amb el pèl de la vicunya Teixit de llana que imita la vicunya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vida</title>

Etimologia: del ll. vīta, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    femení
  1. biologia
    1. Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.
    2. Conjunt de tots els éssers vius.
    3. Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions. Estar entre la vida i la mort. No donar senyals de vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Passar de mort a vida.
    4. figuradament Vigor, energia, intensitat. Una pintura plena de vida.
    5. anar-hi la vida (en una cosa) Haver-hi perill de mort si no es resol d’una manera o altra.
    6. costar moltes vides (una cosa) Causar moltes morts.
    7. deure la vida (a algú) Haver estat salvat de la mort per ell.
    8. el pa de vida cristianisme L’eucaristia.
    9. ésser de poca vida Ésser flac, malaltís o poc menjador.
    10. ésser de vida Menjar molt i de tot.
    11. ésser mitja vida (una cosa) Ésser molt sana o convenient.
    12. llevar la vida (a algú) Matar-lo.
    13. perdre la vida Morir de mort violenta.
    14. salvar la vida Escapar de la mort.
    15. vida extraterrestre astronomia Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen fora de la Terra.
    1. Durada de l’existència d’un ésser viu, successió de fenòmens pels quals es manifesta. La tasca és llarga, i la vida, curta. Me’n recordaré tota la vida. Mai de la vida.
    2. Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú durant la seva vida. En ma vida no havia vist una cosa semblant.
    3. demografia Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
    4. literatura Biografia. Escriure la vida d’algú.
    5. literatura En la literatura occitana, fragment de prosa intercalat en un cançoner que ofereix una breu biografia del trobador.
    6. anar (o passar) a millor vida figuradament Morir.
    7. de per vida locució adverbial Per sempre.
    8. la vida i miracles col·loquialment Informació completa sobre la vida i la conducta d’una persona.
    1. Manera de viure amb relació a les condicions, les circumstàncies, l’ocupació, el caràcter, etc. La vida de monjo. La vida a pagès. La vida de fadrí, de casat, de solter. Vida privada. Vida pública. Una persona de mala vida.
    2. donar-se a la mala vida Dedicar-se a la prostitució, a negocis bruts, etc.
    3. ésser de la vida Dedicar-se a la prostitució.
    4. vida activa cristianisme Per oposició a vida contemplativa, dedicació major a l’acció, a perfeccionar les relacions humanes, a l’evangelització, a l’ensenyament.
    5. vida comuna cristianisme Manera de viure del cristianisme en els instituts religiosos, que comporta comunitat de casa, d’oració, de taula i sovint de béns, de reglament i d’hàbit.
    6. vida contemplativa religió Vida dedicada a la contemplació, a la pregària, a l’estudi, dins o fora d’una comunitat religiosa dedicada especialment a la contemplació.
    1. Mitjans de subsistència. Avui dia la vida és molt cara. Guanyar-se bé la vida.
    2. per la vida es perd la vida Refrany que significa que, per a guanyar-se la vida, es perd la salut.
  5. per analogia
    1. Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d’una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de la seva matèria, transformació irreversible, adaptació a circumstàncies exteriors, etc. La vida de l’esperit. La vida moral, intel·lectual.
    2. l’altra vida religió Persistència de l’ànima com a realitat viva després de la mort.
    3. vida espiritual cristianisme Activitat humana que té per objecte la dedicació intensa i profunda a l’acreixement de la gràcia. És anomenada també vida sobrenatural i vida interior.
    4. vida eterna (o vida divina) Atribut essencial de Déu en la Bíblia, vida participada per la gràcia i fruïda pels elegits en la glòria.
    5. vida mitjana física atòmica Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de “vida”) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.

■ vida

femení biologia Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se Conjunt de tots els éssers vius Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions Estar entre la vida i la mort No donar senyals de vida Mentre hi ha vida hi ha esperança Passar de mort a vida figuradament Vigor, energia, intensitat Una pintura plena de vida anar-hi la vida en una cosa Haver-hi perill de mort si no es resol d…
Informació complementària
Traducció