Accessory
Etimologia: del ll. vīta, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
Body
-
femení
-
biologia
- Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.
- Conjunt de tots els éssers vius.
- Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions. Estar entre la vida i la mort. No donar senyals de vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Passar de mort a vida.
- figuradament Vigor, energia, intensitat. Una pintura plena de vida.
- anar-hi la vida (en una cosa) Haver-hi perill de mort si no es resol d’una manera o altra.
- costar moltes vides (una cosa) Causar moltes morts.
- deure la vida (a algú) Haver estat salvat de la mort per ell.
- el pa de vida cristianisme L’eucaristia.
- ésser de poca vida Ésser flac, malaltís o poc menjador.
- ésser de vida Menjar molt i de tot.
- ésser mitja vida (una cosa) Ésser molt sana o convenient.
- llevar la vida (a algú) Matar-lo.
- perdre la vida Morir de mort violenta.
- salvar la vida Escapar de la mort.
- vida extraterrestre astronomia Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen fora de la Terra.
-
- Durada de l’existència d’un ésser viu, successió de fenòmens pels quals es manifesta. La tasca és llarga, i la vida, curta. Me’n recordaré tota la vida. Mai de la vida.
- Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú durant la seva vida. En ma vida no havia vist una cosa semblant.
- demografia Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
- literatura Biografia. Escriure la vida d’algú.
- literatura En la literatura occitana, fragment de prosa intercalat en un cançoner que ofereix una breu biografia del trobador.
- anar (o passar) a millor vida figuradament Morir.
- de per vida locució adverbial Per sempre.
- la vida i miracles col·loquialment Informació completa sobre la vida i la conducta d’una persona.
-
- Manera de viure amb relació a les condicions, les circumstàncies, l’ocupació, el caràcter, etc. La vida de monjo. La vida a pagès. La vida de fadrí, de casat, de solter. Vida privada. Vida pública. Una persona de mala vida.
- donar-se a la mala vida Dedicar-se a la prostitució, a negocis bruts, etc.
- ésser de la vida Dedicar-se a la prostitució.
- vida activa cristianisme Per oposició a vida contemplativa, dedicació major a l’acció, a perfeccionar les relacions humanes, a l’evangelització, a l’ensenyament.
- vida comuna cristianisme Manera de viure del cristianisme en els instituts religiosos, que comporta comunitat de casa, d’oració, de taula i sovint de béns, de reglament i d’hàbit.
- vida contemplativa religió Vida dedicada a la contemplació, a la pregària, a l’estudi, dins o fora d’una comunitat religiosa dedicada especialment a la contemplació.
-
- Mitjans de subsistència. Avui dia la vida és molt cara. Guanyar-se bé la vida.
- per la vida es perd la vida Refrany que significa que, per a guanyar-se la vida, es perd la salut.
-
per analogia
- Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d’una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de la seva matèria, transformació irreversible, adaptació a circumstàncies exteriors, etc. La vida de l’esperit. La vida moral, intel·lectual.
- l’altra vida religió Persistència de l’ànima com a realitat viva després de la mort.
- vida espiritual cristianisme Activitat humana que té per objecte la dedicació intensa i profunda a l’acreixement de la gràcia. És anomenada també vida sobrenatural i vida interior.
- vida eterna (o vida divina) Atribut essencial de Déu en la Bíblia, vida participada per la gràcia i fruïda pels elegits en la glòria.
- vida mitjana física atòmica Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de “vida”) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.