■ vida

Etimologia: del ll. vīta, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    femení
  1. biologia
    1. Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.
    2. Conjunt de tots els éssers vius.
    3. Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions. Estar entre la vida i la mort. No donar senyals de vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Passar de mort a vida.
    4. figuradament Vigor, energia, intensitat. Una pintura plena de vida.
    5. anar-hi la vida (en una cosa) Haver-hi perill de mort si no es resol d’una manera o altra.
    6. costar moltes vides (una cosa) Causar moltes morts.
    7. deure la vida (a algú) Haver estat salvat de la mort per ell.
    8. el pa de vida cristianisme L’eucaristia.
    9. ésser de poca vida Ésser flac, malaltís o poc menjador.
    10. ésser de vida Menjar molt i de tot.
    11. ésser mitja vida (una cosa) Ésser molt sana o convenient.
    12. llevar la vida (a algú) Matar-lo.
    13. perdre la vida Morir de mort violenta.
    14. salvar la vida Escapar de la mort.
    15. vida extraterrestre astronomia Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen fora de la Terra.
    1. Durada de l’existència d’un ésser viu, successió de fenòmens pels quals es manifesta. La tasca és llarga, i la vida, curta. Me’n recordaré tota la vida. Mai de la vida.
    2. Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú durant la seva vida. En ma vida no havia vist una cosa semblant.
    3. demografia Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
    4. literatura Biografia. Escriure la vida d’algú.
    5. literatura En la literatura occitana, fragment de prosa intercalat en un cançoner que ofereix una breu biografia del trobador.
    6. anar (o passar) a millor vida figuradament Morir.
    7. de per vida locució adverbial Per sempre.
    8. la vida i miracles col·loquialment Informació completa sobre la vida i la conducta d’una persona.
    1. Manera de viure amb relació a les condicions, les circumstàncies, l’ocupació, el caràcter, etc. La vida de monjo. La vida a pagès. La vida de fadrí, de casat, de solter. Vida privada. Vida pública. Una persona de mala vida.
    2. donar-se a la mala vida Dedicar-se a la prostitució, a negocis bruts, etc.
    3. ésser de la vida Dedicar-se a la prostitució.
    4. vida activa cristianisme Per oposició a vida contemplativa, dedicació major a l’acció, a perfeccionar les relacions humanes, a l’evangelització, a l’ensenyament.
    5. vida comuna cristianisme Manera de viure del cristianisme en els instituts religiosos, que comporta comunitat de casa, d’oració, de taula i sovint de béns, de reglament i d’hàbit.
    6. vida contemplativa religió Vida dedicada a la contemplació, a la pregària, a l’estudi, dins o fora d’una comunitat religiosa dedicada especialment a la contemplació.
    1. Mitjans de subsistència. Avui dia la vida és molt cara. Guanyar-se bé la vida.
    2. per la vida es perd la vida Refrany que significa que, per a guanyar-se la vida, es perd la salut.
  5. per analogia
    1. Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d’una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de la seva matèria, transformació irreversible, adaptació a circumstàncies exteriors, etc. La vida de l’esperit. La vida moral, intel·lectual.
    2. l’altra vida religió Persistència de l’ànima com a realitat viva després de la mort.
    3. vida espiritual cristianisme Activitat humana que té per objecte la dedicació intensa i profunda a l’acreixement de la gràcia. És anomenada també vida sobrenatural i vida interior.
    4. vida eterna (o vida divina) Atribut essencial de Déu en la Bíblia, vida participada per la gràcia i fruïda pels elegits en la glòria.
    5. vida mitjana física atòmica Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de “vida”) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.