■ victoriós
| | victoriosa

Partició sil·làbica: vic_to_ri_ós
Etimologia: del ll. victoriosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    adjectiu
  1. Que ha aconseguit la victòria. L’exèrcit victoriós.
  2. per extensió Dit del combat, la lluita, etc., en què hom ha obtingut la victòria. Després d’un seguit de combats victoriosos.