Es mostren 88933 resultats

■ viciós
| viciosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viciós</title>

Partició sil·làbica: vi_ci_ós
Etimologia: del ll. vitiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Donat al vici. És un home viciós.
    2. Dominat per un vici o per vicis. Viciós en el fumar i en res més.
    3. Que constitueix un vici o perilla d’esdevenir-ho. El fumar és viciós.
  2. Afectat de vici, radicalment defectuós. Una pronunciació viciosa. Raonaments viciosos. Presentarem recurs, car el procediment ha estat viciós. Cercle viciós.

■ viciós
| viciosa

adjectiu Donat al vici És un home viciós Dominat per un vici o per vicis Viciós en el fumar i en res més Que constitueix un vici o perilla d’esdevenir-ho El fumar és viciós Afectat de vici, radicalment defectuós Una pronunciació viciosa Raonaments viciosos Presentarem recurs, car el procediment ha estat viciós Cercle viciós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viciosament

■ viciosament

adverbi D’una manera viciosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viciositat

■ viciositat

femení Qualitat de viciós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicissitud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vicissitud</title>

Etimologia: del ll. vicissitudo, -ĭnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
femení [generalment en pl] Successió d’una cosa a una altra tota diferent, alternativa d’esdeveniments pròspers i adversos. Les vicissituds de la fortuna. Les vicissituds de la vida.

■ vicissitud

femení generalment en pl Successió d’una cosa a una altra tota diferent, alternativa d’esdeveniments pròspers i adversos Les vicissituds de la fortuna Les vicissituds de la vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicissitudinari
| vicissitudinària

■ vicissitudinari
| vicissitudinària

adjectiu Dit dels esdeveniments pròspers i adversos que es van succeint alternativament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ víctima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">víctima</title>

Etimologia: del ll. victĭma, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. història de les religions Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici.
  2. figuradament Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d’una violència o un esdeveniment malaurat. Les víctimes de la guerra, d’un accident. La pobra dona és la víctima del seu marit.
  3. figuradament
    1. Persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, el seu benestar, etc., per algú o alguna cosa.
    2. fer-se la víctima Atribuir-se el paper de víctima.

■ víctima

femení història de les religions Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici figuradament Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d’una violència o un esdeveniment malaurat Les víctimes de la guerra, d’un accident La pobra dona és la víctima del seu marit figuradament Persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, el seu benestar, etc, per algú o alguna cosa fer-se la víctima Atribuir-se el paper de víctima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victimari

■ victimari

masculí història de les religions El qui, en els sacrificis pagans, assistia el sacerdot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victimisme

■ victimisme

masculí Actitud que consisteix a atribuir-se el paper de víctima
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victimista

■ victimista

adjectiu Que tendeix a practicar el victimisme Exercir una política victimista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ víctor

■ víctor

masculí generalment en pl Crit de joia amb què algú és aclamat Els víctors de la multitud
Informació complementària
Traducció