■ víctima

Etimologia: del ll. victĭma, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. història de les religions Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici.
  2. figuradament Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d’una violència o un esdeveniment malaurat. Les víctimes de la guerra, d’un accident. La pobra dona és la víctima del seu marit.
  3. figuradament
    1. Persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, el seu benestar, etc., per algú o alguna cosa.
    2. fer-se la víctima Atribuir-se el paper de víctima.