■ viciós
| | viciosa

Partició sil·làbica: vi_ci_ós
Etimologia: del ll. vitiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Donat al vici. És un home viciós.
    2. Dominat per un vici o per vicis. Viciós en el fumar i en res més.
    3. Que constitueix un vici o perilla d’esdevenir-ho. El fumar és viciós.
  2. Afectat de vici, radicalment defectuós. Una pronunciació viciosa. Raonaments viciosos. Presentarem recurs, car el procediment ha estat viciós. Cercle viciós.