Es mostren 88933 resultats

■ viar

■ viar

verb transitiu Fer vies, ratlles de diferent color, a alguna cosa, especialment a la roba Viar una cortina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viarany

■ viarany

masculí Camí estret, sendera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viari
| viària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viari</title>

Partició sil·làbica: vi_a_ri
Etimologia: del ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes.
  2. ecologia Dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, de vores de camins i de llocs calcigats.

■ viari
| viària

adjectiu Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes ecologia Dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, de vores de camins i de llocs calcigats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viaró

■ viaró

masculí Viarany
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viat
| viada

■ viat
| viada

adjectiu Que fa vies, ratlles, de diferent color Cansalada viada indústria tèxtil Llistat Unes tovalles blanques viades de blau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viatge</title>

Partició sil·làbica: vi_at_ge
Etimologia: del ll. viatĭcum ‘allò que serveix per a un viatge’ 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Anada que hom fa per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra població, a un altre país. És el meu primer viatge a Roma. Emprendre un viatge. Estar de viatge. Un viatge a peu, a cavall, amb tren, amb avió. Un viatge per terra, per mar, marítim, aeri.
    2. per extensió Visita que hom fa a una població, un país, etc., recorregut per qualsevol mena d’espai notablement distant del lloc de residència, a fi de conèixer-ne les característiques, complir-hi alguna tasca o, simplement, divertir-se. El president farà un viatge oficial a Síria. Un viatge de tres mesos per Amèrica. Els viatges per l’espai interplanetari. El viatge de nuvis. Un viatge d’exploració, d’afers, de plaer.
    3. figuradament Aquesta obra constitueix un veritable viatge a la prehistòria.
    4. bon viatge! Expressió usual per a acomiadar un viatger.
    5. bon viatge! Expressió amb què hom manifesta indiferència o satisfacció davant el fet que algú se’n vagi.
    6. el darrer viatge (o el viatge sense tornada) figuradament Expressions usades per a al·ludir a la mort.
    7. llibre de viatges literatura Narració on es recullen les aventures ocorregudes durant un viatge, sobretot en les obres més antigues, amb profusió d’elements fabulosos o èpics, o amb especial relleu en les descripcions de països, ciutats, tipus humans, costums, etc.
    8. mal viatge! Malviatge.
    9. viatge a la carta (o a mida) turisme, viatges Forfet.
    10. viatge rodó Viatge que acaba en el punt de partida.
    1. Cadascuna de les vegades que hom va i ve, d’un lloc a un altre, per transportar alguna cosa, fer una comissió, etc. Amb la furgoneta, no us caldrà fer sinó dos viatges. Per a trobar-l’hi he hagut de fer tres viatges.
    2. per extensió Càrrega transportada d’una vegada. Quatre viatges de vi.

■ viatge

masculí Anada que hom fa per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra població, a un altre país És el meu primer viatge a Roma Emprendre un viatge Estar de viatge Un viatge a peu, a cavall, amb tren, amb avió Un viatge per terra, per mar, marítim, aeri per extensió Visita que hom fa a una població, un país, etc, recorregut per qualsevol mena d’espai notablement distant del lloc de residència, a fi de conèixer-ne les característiques, complir-hi alguna tasca o, simplement, divertir-se El president farà un viatge oficial a Síria Un viatge de tres mesos per Amèrica Els viatges…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viatger
| viatgera

■ viatger
| viatgera

adjectiu i masculí i femení Que viatja Tenir moltes atencions als viatgers Viatgers, al tren
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viàtic


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viàtic</title>

Partició sil·làbica: vi_à_tic
Etimologia: del ll. viatĭcum (v. viatge) 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. Provisió, en espècie o en diners, que porta la persona que fa un viatge.
    2. Subvenció que percep un funcionari per a fer un viatge, especialment un diplomàtic per a traslladar-se al punt on va destinat.
    3. dret Subvenció atorgada a militars quan viatgen per motius oficials i a presos en conducció ordinària.
    4. dret romà Pensió o peculi concedit a un fill per la seva família.
  2. litúrgia Sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge.

■ viàtic

masculí Provisió, en espècie o en diners, que porta la persona que fa un viatge Subvenció que percep un funcionari per a fer un viatge, especialment un diplomàtic per a traslladar-se al punt on va destinat dret Subvenció atorgada a militars quan viatgen per motius oficials i a presos en conducció ordinària dret romà Pensió o peculi concedit a un fill per la seva família litúrgia Sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viaticar

■ viaticar

verb transitiu litúrgia Administrar el viàtic a un moribund
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

viatitxi
| viatítxia


<title type="display">viatitxi</title>

Partició sil·làbica: vi_a_tit_xi
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als viatitxis.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble eslau oriental que habitava a les ribes de l’Oka.

viatitxi
| viatítxia

adjectiu Relatiu o pertanyent als viatitxis masculí i femení història Individu d’un poble eslau oriental que habitava a les ribes de l’Oka