■ viatge

Partició sil·làbica: vi_at_ge
Etimologia: del ll. viatĭcum ‘allò que serveix per a un viatge’ 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Anada que hom fa per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra població, a un altre país. És el meu primer viatge a Roma. Emprendre un viatge. Estar de viatge. Un viatge a peu, a cavall, amb tren, amb avió. Un viatge per terra, per mar, marítim, aeri.
    2. per extensió Visita que hom fa a una població, un país, etc., recorregut per qualsevol mena d’espai notablement distant del lloc de residència, a fi de conèixer-ne les característiques, complir-hi alguna tasca o, simplement, divertir-se. El president farà un viatge oficial a Síria. Un viatge de tres mesos per Amèrica. Els viatges per l’espai interplanetari. El viatge de nuvis. Un viatge d’exploració, d’afers, de plaer.
    3. figuradament Aquesta obra constitueix un veritable viatge a la prehistòria.
    4. bon viatge! Expressió usual per a acomiadar un viatger.
    5. bon viatge! Expressió amb què hom manifesta indiferència o satisfacció davant el fet que algú se’n vagi.
    6. el darrer viatge (o el viatge sense tornada) figuradament Expressions usades per a al·ludir a la mort.
    7. llibre de viatges literatura Narració on es recullen les aventures ocorregudes durant un viatge, sobretot en les obres més antigues, amb profusió d’elements fabulosos o èpics, o amb especial relleu en les descripcions de països, ciutats, tipus humans, costums, etc.
    8. mal viatge! Malviatge.
    9. viatge a la carta (o a mida) turisme, viatges Forfet.
    10. viatge rodó Viatge que acaba en el punt de partida.
    1. Cadascuna de les vegades que hom va i ve, d’un lloc a un altre, per transportar alguna cosa, fer una comissió, etc. Amb la furgoneta, no us caldrà fer sinó dos viatges. Per a trobar-l’hi he hagut de fer tres viatges.
    2. per extensió Càrrega transportada d’una vegada. Quatre viatges de vi.