■ viàtic

Partició sil·làbica: vi_à_tic
Etimologia: del ll. viatĭcum (v. viatge) 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. Provisió, en espècie o en diners, que porta la persona que fa un viatge.
    2. Subvenció que percep un funcionari per a fer un viatge, especialment un diplomàtic per a traslladar-se al punt on va destinat.
    3. dret Subvenció atorgada a militars quan viatgen per motius oficials i a presos en conducció ordinària.
    4. dret romà Pensió o peculi concedit a un fill per la seva família.
  2. litúrgia Sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge.