Es mostren 88933 resultats

vetlaire

vetlaire

masculí i femení dialectal Vetllaire
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetlar

■ vetlar

verb intransitiu i transitiu dialectal Vetllar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetlla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vetlla</title>

Etimologia: de vetllar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció de vetllar.
    2. especialment Espai de temps comprès entre la posta del sol i el sopar o el moment d’anar a dormir, que hom dedica a una tasca personal, a conversar, etc. Passar les vetlles fent ganxet. Les vetlles d’estiu sortim a prendre la fresca.
    3. cristianisme i litúrgia Estona de pregària, sobretot col·lectiva, que hom fa durant la nit.
    4. fer la vetlla Passar la nit o una part de la nit vetllant.
    5. vetlla al Santíssim catolicisme Pràctica devocional consistent a pregar per hores o per torns davant el Santíssim, exposat o no en el monument, tant de nit com de dia.
    6. vetlla d’armes història Nit que l’aspirant havia de passar a l’església en oració com a preparació per a la cerimònia d’armar cavaller.
    7. vetlla pasqual litúrgia Celebració de la resurrecció de Crist la nit del dissabte al diumenge de Pasqua.
  2. Vigília, vespra.

■ vetlla

femení Acció de vetllar especialment Espai de temps comprès entre la posta del sol i el sopar o el moment d’anar a dormir, que hom dedica a una tasca personal, a conversar, etc Passar les vetlles fent ganxet Les vetlles d’estiu sortim a prendre la fresca cristianisme i litúrgia Estona de pregària, sobretot collectiva, que hom fa durant la nit fer la vetlla Passar la nit o una part de la nit vetllant vetlla al Santíssim catolicisme Pràctica devocional consistent a pregar per hores o per torns davant el Santíssim, exposat o no en el monument, tant de nit com de dia vetlla d’armes història Nit…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetllada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vetllada</title>

Etimologia: de vetllar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Acció de vetllar, vetlla.
    1. Reunió, tertúlia, festa, etc., que hom celebra en una casa particular després de sopar per a conversar o entretenir-se d’alguna manera.
    2. Sessió literària, musical, etc., celebrada normalment durant la vetlla.

■ vetllada

femení Acció de vetllar, vetlla Reunió, tertúlia, festa, etc, que hom celebra en una casa particular després de sopar per a conversar o entretenir-se d’alguna manera Sessió literària, musical, etc, celebrada normalment durant la vetlla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetllador
| vetlladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vetllador</title>

Etimologia: de vetllar 1a font: s. XV
  1. adjectiu i masculí i femení Que vetlla, dit especialment de la persona que es dedica a vetllar malalts. Una monja vetlladora.
  2. masculí mobiliari
    1. Tauleta damunt la qual hom col·locava un llum i que servia per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc.
    2. per extensió Tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base.

■ vetllador
| vetlladora

adjectiu i masculí i femení Que vetlla, dit especialment de la persona que es dedica a vetllar malalts Una monja vetlladora masculí mobiliari Tauleta damunt la qual hom collocava un llum i que servia per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc per extensió Tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetllaire

■ vetllaire

masculí i femení vetllador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetllar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vetllar</title>

Etimologia: del ll. vĭgĭlare ‘estar despert; vigilar’, der. de vigēre ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. intransitiu
    1. Passar voluntàriament tota la nit o una part de la nit sense dormir. Fa dies que vetllo fins a la matinada.
    2. Passar la nit en oració. Quan morí el sant pare vetllà.
    3. Estar de guàrdia durant la nit o treballar de nit. Vetllar a partir de mitjanit.
    4. vetllar per figuradament Tenir cura de la seguretat, la conservació, etc., d’algú o d’alguna cosa. Vetllar per la salut de la família.
  2. transitiu
    1. Estar despert durant la nit prop d’un malalt per tenir-ne cura, o prop d’un mort mentre arriba l’hora d’enterrar-lo. Ma germana vetlla l’avi. Un guàrdia vetllava el cadàver.
    2. antigament cristianisme Passar la nit en vetlla pregant, davant un altar, una relíquia, etc. Venim a vetllar Santa Maria.
    3. vetllar el Santíssim (o simplement vetllar) catolicisme Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan és exposat o en el monument.
    4. vetllar les armes història Passar un cavaller una nit en vetlla d’armes.

■ vetllar

verb intransitiu Passar voluntàriament tota la nit o una part de la nit sense dormir Fa dies que vetllo fins a la matinada Passar la nit en oració Quan morí el sant pare vetllà Estar de guàrdia durant la nit o treballar de nit Vetllar a partir de mitjanit vetllar per figuradament Tenir cura de la seguretat, la conservació, etc, d’algú o d’alguna cosa Vetllar per la salut de la família transitiu Estar despert durant la nit prop d’un malalt per tenir-ne cura, o prop d’un mort mentre arriba l’hora d’enterrar-lo Ma germana vetlla l’avi Un guàrdia vetllava el cadàver antigament cristianisme Passar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veto

■ veto

masculí Vet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetó
| vetona

■ vetó
| vetona

masculí i femení història Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, entre el Duero i el Guadiana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetust
| vetusta

■ vetust
| vetusta

adjectiu Molt antic
Informació complementària
Traducció