■ vetllador
| | vetlladora

Etimologia: de vetllar 1a font: s. XV
  1. adjectiu i masculí i femení Que vetlla, dit especialment de la persona que es dedica a vetllar malalts. Una monja vetlladora.
  2. masculí mobiliari
    1. Tauleta damunt la qual hom col·locava un llum i que servia per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc.
    2. per extensió Tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base.