■ vetllar

Etimologia: del ll. vĭgĭlare ‘estar despert; vigilar’, der. de vigēre ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. intransitiu
    1. Passar voluntàriament tota la nit o una part de la nit sense dormir. Fa dies que vetllo fins a la matinada.
    2. Passar la nit en oració. Quan morí el sant pare vetllà.
    3. Estar de guàrdia durant la nit o treballar de nit. Vetllar a partir de mitjanit.
    4. vetllar per figuradament Tenir cura de la seguretat, la conservació, etc., d’algú o d’alguna cosa. Vetllar per la salut de la família.
  2. transitiu
    1. Estar despert durant la nit prop d’un malalt per tenir-ne cura, o prop d’un mort mentre arriba l’hora d’enterrar-lo. Ma germana vetlla l’avi. Un guàrdia vetllava el cadàver.
    2. antigament cristianisme Passar la nit en vetlla pregant, davant un altar, una relíquia, etc. Venim a vetllar Santa Maria.
    3. vetllar el Santíssim (o simplement vetllar) catolicisme Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan és exposat o en el monument.
    4. vetllar les armes història Passar un cavaller una nit en vetlla d’armes.