Es mostren 88933 resultats

vestigial


<title type="display">vestigial</title>

Partició sil·làbica: ves_ti_gi_al
Etimologia: de vestigi
adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la part petita o a l’òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que havia estat ben desenvolupat en un estat anterior de l’individu o en una generació anterior, o que, essent necessari en un sexe, és fora d’ús en l’altre.

vestigial

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la part petita o a l’òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que havia estat ben desenvolupat en un estat anterior de l’individu o en una generació anterior, o que, essent necessari en un sexe, és fora d’ús en l’altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestiment

■ vestiment

masculí Acció de vestir antigament Vestidura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestimenta

■ vestimenta

femení Vestit, usat sovint irònicament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestir</title>

Homòfon: bastir
Etimologia: del ll. vestīre, íd. 1a font: c. 1230
    verb
    1. transitiu Cobrir el cos d’algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc. Vestir una criatura. D’ençà de l’accident, l’han de vestir i tot.
    2. pronominal El nen ja sap vestir-se tot sol. Vestir-se de pressa.
    3. pronominal per extensió Vestir-se de frac.
  2. per analogia
    1. transitiu Posar una coberta, ornaments, etc., a una cosa. Vestir una garrafa. Vestir l’altar.
    2. transitiu indústria tèxtil Cobrir amb roba els corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
    3. transitiu figuradament La primavera vesteix els prats d’herba.
    4. pronominal figuradament Els prats es vesteixen d’herba.
  3. transitiu Procurar vestits a algú. Allà el mantenen i el vesteixen.
    1. transitiu Fer els vestits a algú. El vesteix un bon sastre.
    2. transitiu Fer fer els vestits, comprar-los (per a algú). Vesteixo els nens a cal sastre nou.
    3. pronominal Es vesteix a casa d’una bona modista.
  5. transitiu
    1. Anar amb tal o tal vestit. Els jugadors vesteixen samarreta blava amb ratlles vermelles.
    2. figuradament Adquirir una nova forma, una nova natura. El fill de Déu vestí carn humana.
  6. intransitiu
    1. Anar vestit de tal o tal manera. És un home que vesteix molt bé. Vestir de dol.
    2. Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l’aspecte de vestir bé, d’anar mudat. La corbata vesteix molt.
    3. figuradament Avui dia declarar-se progressista vesteix molt.

■ vestir

verb transitiu Cobrir el cos d’algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc Vestir una criatura D’ençà de l’accident, l’han de vestir i tot pronominal El nen ja sap vestir-se tot sol Vestir-se de pressa pronominal per extensió Vestir-se de frac per analogia transitiu Posar una coberta, ornaments, etc, a una cosa Vestir una garrafa Vestir l’altar transitiu indústria tèxtil Cobrir amb roba els corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestit
| vestida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestit</title>

Etimologia: del ll. vestītus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Cobert amb un vestit. Sempre va molt ben vestit.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de la figura humana, per a indicar l’esmalt de què és revestida.
    2. Dit del braç cobert amb una mànega.
    3. Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut.
  3. masculí
    1. Allò amb què hom es vesteix o revesteix.
    2. especialment indumentària Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior. Estrenar un vestit. Portava un vestit de seda. Un vestit de dol, de festa.
    3. vestit anti-g aeronàutica Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
    4. vestit espacial astronàutica Vestit destinat a protegir l’astronauta del medi ambient hostil propi dels vols espacials i a envoltar-lo d’un medi adient amb les funcions humanes.

■ vestit
| vestida

adjectiu Cobert amb un vestit Sempre va molt ben vestit adjectiu heràldica Dit de la figura humana, per a indicar l’esmalt de què és revestida Dit del braç cobert amb una mànega Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut masculí Allò amb què hom es vesteix o revesteix especialment indumentària Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestuari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestuari</title>

Partició sil·làbica: ves_tu_a_ri
Compareu: vestidor
Etimologia: del ll. vestiarium, íd., que donà també el cat. ant. vestiari, influït després pel cast. vestuario, que presenta una alteració vocàlica en -u- no ben explicada 1a font: 1803, DEst.
    masculí [ant: vestiari]
  1. Conjunt dels vestits que tenen una o diverses persones, especialment els actors i les actrius per a portar-los en escena.
  2. Lloc destinat a guardar-hi els vestits d’una comunitat, els abrics dels assistents a un espectacle, etc.

■ vestuari

masculí ant vestiari Conjunt dels vestits que tenen una o diverses persones, especialment els actors i les actrius per a portar-los en escena Lloc destinat a guardar-hi els vestits d’una comunitat, els abrics dels assistents a un espectacle, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vesuvià
| vesuviana

vesuvià
| vesuviana

adjectiu Relatiu o pertanyent al Vesuvi volcà de la Campània, Itàlia femení mineralogia Idocrasa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesuvianita

■ vesuvianita

femení mineralogia Idocrasa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vet</title>

Homòfon: bet
Etimologia: de vedar
    masculí
  1. Facultat d’una persona o una organització per a impedir que una decisió presa per una altra tingui eficàcia.
  2. dret constitucional En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
  3. dret internacional En els organismes internacionals, dret que tenen certs estats membres d’oposar-se a l’adopció d’una resolució.

■ vet

masculí Facultat d’una persona o una organització per a impedir que una decisió presa per una altra tingui eficàcia dret constitucional En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament dret internacional En els organismes internacionals, dret que tenen certs estats membres d’oposar-se a l’adopció d’una resolució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veta</title>

Homòfon: beta
Etimologia: del ll. vĭtta ‘ínfula dels sacerdots; veta; cinta’ 1a font: s. XIV, Consolat
    femení
  1. indústria tèxtil
    1. Teixit cintiforme de baix preu, de lli o de cotó, emprat per a lligar, embenar, rivetejar, etc.
    2. per extensió i impròpiament Qualsevol treneta emprada com a lligam.
    3. per extensió En la filatura del cotó i del jute, nom donat a aquests tèxtils per la forma de corda que els donen la carda i el manuar.
    4. per extensió Tira de lona forta, d’uns set o vuit centímetres d’ample, que, en aturar el funcionament d’algunes màquines d’acabar els teixits, hom posa a continuació de la darrera peça de roba passada per la màquina, a fi d’enganxar-hi l’extrem d’una altra peça que hom hi ha de passar en engegar-la de nou.
    5. veta adherent Sistema de subjecció consistent en dues tires de teixit diferent que s’enganxen per pressió i se separen per tracció. És coneguda amb el nom registrat de velcro.
  2. per extensió marina, marítim
    1. Nom donat a tots els caps i cordes emprats en marineria, excepció feta dels que tenen nom específic.
    2. especialment Corda gruixuda que serveix per a amarrar una embarcació o per a remolcar-la.
  3. per analogia
    1. En una roba, una fusta, etc., ratlla o llista de diferent color, consistència, etc., que allò que l’envolta.
    2. adoberia Fibra o llenca interior del cuir.
    3. adoberia Part interna del cuir.
    4. petrografia Via o vena en una pedra, una roca, etc.
    5. Corrent d’aigua subterrani i prim; vena.
    6. plural indústria tèxtil Defecte de paratge que presenten a vegades els ordits de cotó, en el qual els fils apareixen embullats i encolats entre ells.
    7. veta de calç adoberia Llenca interior del cuir que presenta després del desencalcinament una coloració rosada en verificar-la amb una solució alcohòlica de fenolftaleïna que indica que no ha estat eliminada tota la calç que portava la pell des del calciner.
  4. per analogia
    1. Nom donat a algunes coses que per llur forma s’assemblen a una veta.
    2. [generalment en pl] alimentació, indústries alimentàries Tallarina.
    3. ictiologia Cinta.
  5. seguir la veta (a algú) figuradament No contrariar-lo en allò que diu o que fa.
  6. tirar de veta figuradament No mirar prim en les despeses.

■ veta

femení indústria tèxtil Teixit cintiforme de baix preu, de lli o de cotó, emprat per a lligar, embenar, rivetejar, etc per extensió i impròpiament Qualsevol treneta emprada com a lligam per extensió En la filatura del cotó i del jute, nom donat a aquests tèxtils per la forma de corda que els donen la carda i el manuar per extensió Tira de lona forta, d’uns set o vuit centímetres d’ample, que, en aturar el funcionament d’algunes màquines d’acabar els teixits, hom posa a continuació de la darrera peça de roba passada per la màquina, a fi d’enganxar-hi l’extrem d’una altra peça que hom hi ha de…
Informació complementària
Traducció