vestir

Accessory
Homòfon: bastir
Etimologia: del ll. vestīre, íd. 1a font: c. 1230
Body
    verb
    1. transitiu Cobrir el cos d’algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc. Vestir una criatura. D’ençà de l’accident, l’han de vestir i tot.
    2. pronominal El nen ja sap vestir-se tot sol. Vestir-se de pressa.
    3. pronominal per extensió Vestir-se de frac.
  1. per analogia
    1. transitiu Posar una coberta, ornaments, etc., a una cosa. Vestir una garrafa. Vestir l’altar.
    2. transitiu indústria tèxtil Cobrir amb roba els corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
    3. transitiu figuradament La primavera vesteix els prats d’herba.
    4. pronominal figuradament Els prats es vesteixen d’herba.
  2. transitiu Procurar vestits a algú. Allà el mantenen i el vesteixen.
    1. transitiu Fer els vestits a algú. El vesteix un bon sastre.
    2. transitiu Fer fer els vestits, comprar-los (per a algú). Vesteixo els nens a cal sastre nou.
    3. pronominal Es vesteix a casa d’una bona modista.
  3. transitiu
    1. Anar amb tal o tal vestit. Els jugadors vesteixen samarreta blava amb ratlles vermelles.
    2. figuradament Adquirir una nova forma, una nova natura. El fill de Déu vestí carn humana.
  4. intransitiu
    1. Anar vestit de tal o tal manera. És un home que vesteix molt bé. Vestir de dol.
    2. Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l’aspecte de vestir bé, d’anar mudat. La corbata vesteix molt.
    3. figuradament Avui dia declarar-se progressista vesteix molt.