■ vestit
| | vestida

Etimologia: del ll. vestītus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Cobert amb un vestit. Sempre va molt ben vestit.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de la figura humana, per a indicar l’esmalt de què és revestida.
    2. Dit del braç cobert amb una mànega.
    3. Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut.
  3. masculí
    1. Allò amb què hom es vesteix o revesteix.
    2. especialment indumentària Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior. Estrenar un vestit. Portava un vestit de seda. Un vestit de dol, de festa.
    3. vestit anti-g aeronàutica Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
    4. vestit espacial astronàutica Vestit destinat a protegir l’astronauta del medi ambient hostil propi dels vols espacials i a envoltar-lo d’un medi adient amb les funcions humanes.