Es mostren 88933 resultats

■ vermívor
| vermívora

■ vermívor
| vermívora

adjectiu zoologia Dit de l’animal que s’alimenta de cucs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vermut</title>

Etimologia: de l’al. Wermut ‘donzell’, per la substància d’aquesta herba usada en aquesta beguda 1a font: 1888, DLab.
    masculí alimentació, indústries alimentàries
  1. Vi aromatitzat amb substàncies vegetals, primitivament donzell (en alemany wermut), que li donen tast amarg.
  2. Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar; aperitiu.

■ vermut

masculí alimentació, indústries alimentàries Vi aromatitzat amb substàncies vegetals, primitivament donzell en alemany wermut , que li donen tast amarg Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar aperitiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vern1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vern</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del cèlt. uerno- (o uerna-), íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí botànica
  1. fusteria
    1. Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies (Alnus glutinosa), d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula; submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores.
    2. Fusta del vern.
  2. vern bord (o menut) Fràngula.
  3. vern pilós jardineria Arbre de la família de les betulàcies (Alnus incana), d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments.



    4. Vegeu també:
    vern2

■ vern1

masculí botànica fusteria Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies Alnus glutinosa , d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores Fusta del vern vern bord o menut Fràngula vern pilós jardineria Arbre de la família de les betulàcies Alnus incana , d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments Vegeu també vern 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vern2
| verna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vern</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: locució d’origen incert; no és acceptable l’existència de vern adjectiu; potser d’un ll. vg. *solivertus, comp. de solus ‘sol’ i vertĕre ‘arrencar a fugir’, d’on ‘el qui fuig sol’ amb possible influx del ll. verna ‘esclau’, soliverte verna ‘esclau fugitiu’, d’on la contracció soliverna
adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres. Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern.


Vegeu també:
vern1

■ vern2
| verna

adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern Vegeu també vern 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernació</title>

Partició sil·làbica: ver_na_ci_ó
Etimologia: del ll. vernatio, -ōnis ‘muda de la pell de les serps a la primavera’, der. de vernare ‘ser a la primavera; reverdir, reflorir’, i aquest, de vernum ‘primavera’, que ho és de ver, íd.
femení botànica Prefoliació.

■ vernació

femení botànica Prefoliació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernacle
| vernacla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernacle</title>

Etimologia: del ll. vernacŭlus, -a, -um ‘relatiu als esclaus nascuts a casa; indígena, autòcton’, der. de verna ‘esclau nascut a casa de l’amo’, d’on ‘indígena’ 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut.
    2. llengua vernacla lingüística Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
  2. masculí lingüística Llengua vernacla.

■ vernacle
| vernacla

adjectiu Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut llengua vernacla lingüística Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals masculí lingüística Llengua vernacla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernacular

■ vernacular

adjectiu Vernacle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernal

■ vernal

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent a la primavera Solstici vernal punt vernal Punt d’intersecció de l’eclíptica amb l’equador celeste
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernalització</title>

Partició sil·làbica: ver_na_lit_za_ci_ó
Etimologia: de vernal
femení fisiologia vegetal i agricultura Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor.

■ vernalització

femení fisiologia vegetal i agricultura Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verneda

■ verneda

femení Bosc de verns geobotànica Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern
Traducció