Es mostren 88933 resultats

vermívor
| vermívora

vermívor
| vermívora

vermut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vermut</title>

Accessory
Etimologia: de l’al. Wermut ‘donzell’, per la substància d’aquesta herba usada en aquesta beguda 1a font: 1888, DLab.
Body
    masculí alimentació, indústries alimentàries
  1. Vi aromatitzat amb substàncies vegetals, primitivament donzell (en alemany wermut), que li donen tast amarg.
  2. Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar; aperitiu.

vermut

vern1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vern</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del cèlt. uerno- (o uerna-), íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    masculí botànica
  1. fusteria
    1. Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies (Alnus glutinosa), d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula; submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores.
    2. Fusta del vern.
  2. vern bord (o menut) Fràngula.
  3. vern pilós jardineria Arbre de la família de les betulàcies (Alnus incana), d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments.



  4. Vegeu també:
    vern2

vern1

vern2
| verna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vern</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: locució d’origen incert; no és acceptable l’existència de vern adjectiu; potser d’un ll. vg. *solivertus, comp. de solus ‘sol’ i vertĕre ‘arrencar a fugir’, d’on ‘el qui fuig sol’ amb possible influx del ll. verna ‘esclau’, soliverte verna ‘esclau fugitiu’, d’on la contracció soliverna
Body
adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres. Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern.


Vegeu també:
vern1

vern2
| verna

vernació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ver_na_ci_ó
Etimologia: del ll. vernatio, -ōnis ‘muda de la pell de les serps a la primavera’, der. de vernare ‘ser a la primavera; reverdir, reflorir’, i aquest, de vernum ‘primavera’, que ho és de ver, íd.
Body
femení botànica Prefoliació.

vernació

vernacle
| vernacla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernacle</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vernacŭlus, -a, -um ‘relatiu als esclaus nascuts a casa; indígena, autòcton’, der. de verna ‘esclau nascut a casa de l’amo’, d’on ‘indígena’ 1a font: 1888, DLab.
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut.
    2. llengua vernacla lingüística Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
  2. masculí lingüística Llengua vernacla.

vernacle
| vernacla

vernacular

vernacular

vernal

vernal

vernalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernalització</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ver_na_lit_za_ci_ó
Etimologia: de vernal
Body
femení fisiologia vegetal i agricultura Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor.

vernalització

verneda

verneda