vermitxol
Body
masculí antigament Cuc petit.
Es mostren 88934 resultats
■
vermitxol
■
vermitxol
masculí antigament Cuc petit
■
vermívor
| vermívora
vermívor
Accessory
Etimologia: de vermi- i -vor
Body
adjectiu zoologia Dit de l’animal que s’alimenta de cucs.
■
vermívor
| vermívora
adjectiu zoologia Dit de l’animal que s’alimenta de cucs
■
vermut
vermut
Accessory
Etimologia: de l’al. Wermut ‘donzell’, per la substància d’aquesta herba usada en aquesta beguda 1a font: 1888, DLab.
Body
-
masculí
alimentació, indústries alimentàries
- Vi aromatitzat amb substàncies vegetals, primitivament donzell (en alemany wermut), que li donen tast amarg.
- Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar; aperitiu.
■
vermut
masculí alimentació, indústries alimentàries Vi aromatitzat amb substàncies vegetals, primitivament donzell en alemany wermut , que li donen tast amarg Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar aperitiu
■
vern1
vern
Accessory
Etimologia: del cèlt. uerno- (o uerna-), íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
-
masculí
botànica
-
fusteria
- Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies (Alnus glutinosa), d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula; submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores.
- Fusta del vern.
- vern bord (o menut) Fràngula.
- vern pilós jardineria Arbre de la família de les betulàcies (Alnus incana), d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments.
Vegeu també:
vern2
■
vern1
masculí botànica fusteria Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies Alnus glutinosa , d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores Fusta del vern vern bord o menut Fràngula vern pilós jardineria Arbre de la família de les betulàcies Alnus incana , d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments Vegeu també vern 2
■
vern2
| verna
vern
Accessory
Etimologia: locució d’origen incert; no és acceptable l’existència de vern adjectiu; potser d’un ll. vg. *solivertus, comp. de solus ‘sol’ i vertĕre ‘arrencar a fugir’, d’on ‘el qui fuig sol’ amb possible influx del ll. verna ‘esclau’, soliverte verna ‘esclau fugitiu’, d’on la contracció soliverna
Body
adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres. Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern.
Vegeu també:
vern1
Vegeu també:
vern1
■
vern2
| verna
adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern Vegeu també vern 1
■
vernació
vernació
Accessory
Partició sil·làbica: ver_na_ci_ó
Etimologia: del ll. vernatio, -ōnis ‘muda de la pell de les serps a la primavera’, der. de vernare ‘ser a la primavera; reverdir, reflorir’, i aquest, de vernum ‘primavera’, que ho és de ver, íd.
Etimologia: del ll. vernatio, -ōnis ‘muda de la pell de les serps a la primavera’, der. de vernare ‘ser a la primavera; reverdir, reflorir’, i aquest, de vernum ‘primavera’, que ho és de ver, íd.
Body
femení botànica Prefoliació.
■
vernació
femení botànica Prefoliació
■
vernacle
| vernacla
vernacle
Accessory
Etimologia: del ll. vernacŭlus, -a, -um ‘relatiu als esclaus nascuts a casa; indígena, autòcton’, der. de verna ‘esclau nascut a casa de l’amo’, d’on ‘indígena’ 1a font: 1888, DLab.
Body
-
adjectiu
- Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut.
- llengua vernacla lingüística Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
- masculí lingüística Llengua vernacla.
■
vernacle
| vernacla
adjectiu Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut llengua vernacla lingüística Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals masculí lingüística Llengua vernacla
■
vernacular
vernacular
Accessory
Etimologia: de vernacle
Body
adjectiu Vernacle.
■
vernacular
adjectiu Vernacle
■
vernal
vernal
Accessory
Etimologia: del ll. vernalis, íd., der. de vernum ‘primavera’
Body
-
adjectiu
astronomia
- Relatiu o pertanyent a la primavera. Solstici vernal.
- punt vernal Punt d’intersecció de l’eclíptica amb l’equador celeste.
■
vernal
adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent a la primavera Solstici vernal punt vernal Punt d’intersecció de l’eclíptica amb l’equador celeste
■
vernalització
vernalització
Accessory
Partició sil·làbica: ver_na_lit_za_ci_ó
Etimologia: de vernal
Etimologia: de vernal
Body
femení fisiologia vegetal i agricultura Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor.
■
vernalització
femení fisiologia vegetal i agricultura Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor